L’increïble blog d’un estudiant qualsevol

Carpe Diem, ta puta mare.

2010-01-16T12:29:00.007+01:00

Si teniu cert tracte (per obligació o per gust, no hi entraré) amb gent d'edats compreses entre els vint i trenta anys, sabreu que és habitual entre aquesta generació (de merda) la menció al “Carpe Diem”. Vegem-ne un exemple.

Li agrada la fotografia en blanc i negre i el photoshop.

Assumpció, 27 anys:

“A mi el que m'agrada és sortir amb els amics, ballar, escoltar música (la rumbeta, però el flamenquito no), parlar amb la meva gent, jijijijijijij, Carpe Diem, viu la vida i passa-ho bé.”

És un cas DE MERDA, tot sigui dit, però per hipotètic que resulti no sols és habitual en la nostra societat post-postmoderna (si la postmodernitat era una merda, imagineu ara), sinó que n'és la tònica dominant. És la generació del presentisme, de superar la vella idea de fer “plans de futur” o d'aspirar “a alguna cosa més”, de la pèrdua del sentit del gust (para gustos colores, el refranyer espanyol té respostes mediocres per a tot), de la renúncia a la cultura, del plaer efímer, de la no acumulació d'experiències.

Banalització.

I és que els grans temes ja no importen. Ara el que interessa és sobre l'última farra del passat dijous, de com la Mònica (l'amiga de l'Assumpció) es va traginar un paio deu anys més gran i de com el Joan (un altre amic de la colla) ens explica experiències de la seva vida laboral al pans&company. Ah, la colla, la vella colla, la mateixa de fa quinze anys. Li va agradar molt Vicky, Cristina, Barcelona perquè hi sortia el Bardem, li agrada molt el Bardem.

Infantil·lització.

L'Assumpció té vint-i-set anys. Es defineix com a progressista, vota sempre a partits d'esquerra minoritaris però que fan coalició amb els grans i així el seu és un vot “útil”, i diu tenir ideals. Aquests consisteixen en: pau al món, ajuda als pobres, que tothom sigui feliç i Carpe Diem.

L'assumpció va estudiar Pedagogia, perquè creu que l'educació és un dels pilars de la nostra societat i que els nens són el futur. Li agraden els nens, i no suporta veure com aquests carreguen motxilles de cinc kilos i han de fer deures a casa. Els nens han de jugar, ser feliços i respectar-se els uns als altres, en això consisteix la vertadera educació. Quan l'Assumpció sigui mare soltera (perquè cap home aguanta més de cinc mesos amb ella), educarà la seva filla Raquel com si fos la seva col·lega, i quan sigui gran li ensenyarà com se li pot posar un condó amb la boca al novio i com utilitzar un dildo anal, perquè l'Assumpció serà una mare moderna.

Carpe Diem.

Però a l'Assumpció realment el que li importa és viure el dia a dia, passar-ho bé i xerrar amb els seus amics de la colla. Se sent feliç amb la seva feina (de merda) cobrant mil euros al mes. Li agrada veure la tele, especialment el “Qué vida más triste” i, de tant en tant, llegir algun llibre, no massa gruixut, si pot ser de la Llucia Ramis que entren molt bé. Perquè el lema de l'Assumpció, com el dels milions de persones que conformen la seva generació, és el Carpe Diem. Viu el dia a dia i no et preocupis per res més, perquè l'ahir ja és passat i el futur a ningú li importa. I qui dia passa any empeny (i tornem-hi amb el refranyer).

PS: La foto de l'Assumpció ha estat modificada. Recordeu que l'Assumpció és un personatge fictici, hipotètic, res més que un reflex del que veig quotidianament. Demano disculpes a la pobra mossa la qual he utilitzat una foto seva.

L'últim post de l'any

2009-12-30T12:28:00.004+01:00

Estimats amics, diuen que a l'Albert Vilalta, director del Túnel del Cadí i cooperant de cap de setmana, li han fomut un tret a la cama, que li fa mal, i que necessita atenció mèdica.

Oh yeah!

No vull pecar de malparit, ni d'insensible (bé, d'insensible potser sí), però tots li haguéssim volgut fotre un tret al director del Túnel del Cadí, especialment després de pagar els ONZE EUROS que costa el peatge.

Tal faràs, tal trobaràs. Tingueu-ho en compte de cara el 2010.

Fernando Alonso, quina puta merda de tio.

2009-12-15T21:28:00.004+01:00

"El bo i millor de la societat espanyola"

Ep, això no ho dic jo, ho diu un polèmic guionista de la Costa Brava a la dedicatòria del meu “Jesucrist era marica i altres contes”. I quan dic meu, és que he hagut de pagar dotze euros dotze (en el llenguatge taurí) per ell, una putada.

El cas. La Scuderia Ferrari fitxa a Fennando Alonso, el Santander (un dels bancs més poderosos del món, comandat per un imbècil, últimament em pregunto què estic fent malament) posa trenta kilos per pagar la clàusula del contracte de Kimi Raikkonen. Les “Finali Mondiali” de Ferrari s'organitzen a València, en aquell drama de circuit que és el Ricardo Tormo (bàsicament, una pista de karts en gran) on el “super-presi” de la Fiat Luca di Montezemolo fa el ridícul més espantós de tots els temps clavant un no menys espantós Ferrari California (aka Calitrunyo) a la grava, i on van ser estafats els membres del “Ferrari Club España” en un sopar que van pagar però que mai es va realitzar. I els que sempre hem estat ferraristes haurem d'aguantar tota aquella xusma pudent i infecta que és la “afición” espanyola, bàsicament garrulos de l'extraradi de Barcelona.

Quina merda de paio, Fernando Alonso. Un anormal que guanya dos campionats el món i el primer en que pensa és en posar a parir als rivals. Un tio que és capaç de guanyar una cursa i al baixar del cotxe anar a buscar merder amb altres pilots. Un personatge que es creu amb el dret d'extorsionar al seu propi equip (McLaren) en un cas d'espionatge, i que en sols un any es fica en un dels jardins més escandalosos de la història de la Formula 1, el famós “Singapore-gate”, en que guanya una cursa de forma absolutament il·legal on s'estimba per odre expressa el seu company de formació, Nelsinho Piquet (candidat a pilot més tontu de la història de la Formula 1). Un impresentable (i imbècils els altres) que després d'haver acusat Ferrari de ser “un equip de tramposos”, “el braç de la FIA”, “un equip que no pensa en la seguretat dels pilots”, fitxa per aquests i, sense cap tipus de vergonya, anuncia “Ferrari es lo máximo, luego cambiar de equipo es un paso atrás”.

Ara, els que ens crèiem ferraristes (que rucs tampoc som), veurem durant tres anys com aquest merda acaba d'embrutar l'últim reducte mínimament romàntic de l'automobilisme mundial.

Que et donin pel cul, Fernando Alonso.

2009-12-08T15:43:00.001+01:00

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de Internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que:

Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Este manifiesto, elaborado de forma conjunta por varios autores, es de todos y de ninguno. Si quieres sumarte a él, difúndelo por Internet.

Pobres d'esperit

2009-11-13T11:36:00.002+01:00

Magazine de La Vanguardia del passat diumenge dia 8 de novembre.

Lucía Etxebarria, empática
Neus Gil (correo electrónico)
Lucía Etxebarria es uno de esos escasos seres capaces de reconciliarte con la raza humana. Porque su sensibilidad, su inteligencia, su empatía, su libertad de criterio, siempre tan certero, la sitúan muy por encima de la estupidez y el adocenamiento de la mayoría. Sus escritos son soplos de brisa cálida que alimental el alma y te hacen sentir sublime sensación de especial pureza. El Magazine es mucho más cuando en él te encuentras con Lucía.

Senyors, obrin foc.

Ràbia breu

2009-11-02T13:19:00.003+01:00

"Joder tiaaaa"

Aquest matí, mentre caminava pels passadissos de la infame UAB, he escoltat això provinent d'una tia:

"... I saps, an aquell mument vaig pansar dintra da mi..."

Puta, que se suposa, que pots pensar "per fora" teu?

Parlem amb propietat.

La síndrome de l'amo de gos.

2009-10-28T13:11:00.006+01:00

"Ui sí, m'encanta el teu gos"

Per alguna estranya raó, els propietaris de gossos emmalalteixen. Desconec si la raó és física o psicològica, però el cas és que tenir un gos (ser-ne amo) idiotitza. Que passa com amb els motoristes, vaja. Es podria entrar en el filosòfic i estèril debat sobre l'ésser o esdevenir, però ho deixo pels que hagin estudiat carreres de gran utilitat com filosofia o humanitats.

Al tema. Les persones que tenen un gos es tornen defensors irracionals de l'animal, per molt que aquest pugui incomodar a la resta de persones que, com ells, viuen en societat. Vegem-ne tres punts bàsics que he detectat en una gens científica tasca d'investigació:

Els amos de gossos no accepten que aquests hagin de passejar lligats i, en alguns casos, amb morrió.
Els amos de gossos no accepten que els seus animals no han de pixar i cagar a la vorera.
Els amos de gossos no accepten que els seus animals, que viuen confinats en petits pisos, borden i molesten als seus veïns.

Son punts d'una senzillesa que qualsevol persona sana mentalment és capaç d'entendre. Els animals han de ser passejats lligats perquè poden fer mal a algú o simplement incomoden a qui sent respecte o fòbia cap a aquestes bèsties. Els animals no han de pixar ni cagar a la vorera, perquè per questa no ha de semblar un camp de mines antipersona. Els gossos borden fort, i molesta.

En canvi, el fet de tenir un gos fa pensar el contrari als amos d'aquestes mascotes llastimosament properes a l'home. Els amos de gossos defensen que el seu gos és un tros de pa que no podria fer mal a ningú. Els amos de gossos responen que els seus animals tenen necessitats, i que si fan pipí al carrer aquest ja s'eixugarà (fals, perquè deixa marca i pudor) i la merda ja la recolliran. Els amos de gossos defensen que el seu gos no borda mai dins de casa, encara que sigui mentida i tu escoltis com el gos borda, serà que ets un boig i un antisocial.

Tots sabem que els amos de gossos no tenen raó.

Jo tot plegat no ho entenc. Potser és perquè no sento empatia cap als gossos. Però més o menys sé el que és tenir una mascota (un gat), que fa pipí i caca dins a la seva caixa, que no borda, que es neteja sol (fins i tot el cul) i que no comporta cap més problema que haver de recollir el pèl que deixa anar. El meu gat no molesta a ningú, viu en una casa de 150 metres quadrats i com a molt surt al jardí vigilat.

En canvi un gos tancat en una merda de pis de ciutat, no només és un problema per al seu propietari, sinó que dóna pel cul a tothom que hi sigui prop. Per aquesta raó, dic:

Fills de la gran puta que teniu un gos tancat durant 10 hores seguides dins la vostra merda de pis diminut i només el traieu per a que vagi a fer la seva merda fora, compreu-vos un hàmster i deixeu de tocar els collons a la resta de la humanitat.

Estic emprenyat, i què?

2009-10-26T13:19:00.006+01:00

Aquest cap de setmana s'ha disputat l'última prova del WRC (al RAC de la Gran Bretanya), el Campionat del Món de Rally, en que Sébastien Loeb s'ha proclamat campió del món per sisè cop consecutiu. Mai abans ningú ho havia aconseguit, és l'home rècord, un veritable extraterrestre, un fenomen quasi irrepetible. Bé, la notícia ha ocupat un petit breu als diaris, un petit espai de trenta segons als telenotícies, i un reportatge de cinc o deu minuts dins del programa Motor a Fons del 33. Una misèria, sort n'hi ha hagut que Teledeporte ha emès un resum especial d'uns trenta o quaranta minuts.

Dit això, es podria argumentar que el seguiment del WRC a Catalunya és baix, que el campionat està en certa decadència o... Radicalment fals. Resulta que Catalunya allotja una de les proves puntuables del campionat del món, on l'afluència de públic és tant gran que fins i tot s'han hagut d'anul·lar especials per excés de públic. I sí que és cert que el campionat està en certa decadència, però la veritat és que en poques ocasions hi ha hagut més de quatre marques implicades, menys en lluita directa pel campionat.

"Efectivament, poca gent"

Els aficionats estem acostumats a aquest tracte deficient de les competicions esportives del motor pels mitjans. Només cal recordar que durant el cap de setmana de les 24 hores de Le Mans, en que un català lluitava per la victòria, els telenotícies només hi van dedicar un petit breu un cop consumada la victòria absoluta del Peugeot 908 de Marc Gené. El cas, és que mentre els aficionats a l'automobilisme estem maltractats, no passa el mateix amb el motociclisme. I és que queda molt bé omplir-se la boca amb el lema “Catalunya fa olor a benzina”, però la realitat és que Catalunya, el que fa, és soroll a moto-merda de dos temps.

"Catalunya és aixins"

Ara bé, i sóc barcelonista, avui i durant tota la setmana aguantarem un onanisme futbolístic post 6-1 contra el Saragossa.

Catalunya, un país on pots ser "periodista del Barça".

No li donaré la culpa de tanta ignorància automobilística al futbol. Ni a les motos. Els culpables d'aquest tracte deficient de l'automobilisme en un país amb àmplia tradició és, ni més ni menys, dels periodistes. Televisions i diaris, revistes especialitzades i suplements llardosos. Existeix un periodisme precari, quan això no ha estat sempre així. Si consultem l'hemeroteca digital de “El Mundo Deportivo”, podrem veure que fins fa uns vint anys, l'espai ocupat pel motor era gran i de certa qualitat, en Formula1, en Rally (nacional, europeu i mundial), prototips i motociclisme. Llavors un es pregunta què ha passat, i la resposta és que gran part d'aquells periodistes no eren periodistes, sinó simples aficionats, però que escrivien bé i amb un rigor impensable en un periodista actual educat com un autòmat en una facultat de merda. El seguiment de les noticies era desinteressat i professional, denotava passió per les curses, lluny de fanatismes futbolitzats en que es preestableixen bons i dolents. El respecte és fonamental.

Està clar que a dia d'avui això no és així. Catalunya s'assembla més a Espanya de que ens pensem, o volem creure: els catalans són igual de subnormals que els espanyols. I això es tradueix en que si un català no participa en una competició, llavors la competició no existeix.

Killacus: Catalans o espanyols? Subespècies.

Mestres, no us parlo de petites curses de quatre frikis. De com el nostre veí es compra un puto Citroën Saxo amb el que córrer el regional. Estic parlant d'un putu campionat del món de ressò internacional, de que aquest cap de setmana no sols un geni ha tornat a fer història (Valentino Rossi), Sébastien Loeb ha entrat als llibres d'història per la porta gran i esdevé un dels grans de tots els temps al fer el que ningú abans havia fet. Però segons Televisió de Catalunya era més important un partit de la lliga ASOBAL, handbol, un esport que sí que no segueix ningú.

Jorge Lorenzo és imbècil

2009-10-19T11:21:00.004+01:00

No sóc un gran aficionat al motociclisme, en realitat me la sua prou, encara que segueixi quasi totes les curses. Però no podia deixar passar aquest cap de setmana sense reflexionar breument sobre aquest petit personatge minvat de personalitat i sobrat d'ego com és Jorge Lorenzo.

Simplement impersonal.

Jorge Lorenzo és una personeta que des dels inicis de la seva carrera esportiva, s'ha estat emmirallant amb els altres. Jorge Lorenzo no és Jorge Lorenzo, Jorge Lorenzo basa el seu modus de vida en el "no ser" o el "ser sense ésser". O el que és el mateix, Jorge Lorenzo no era Andrea Dovizioso, ni Dani Pedrosa, ni ara Valentino Rossi. És una mena d'impostoret (perquè no passa de ser un diminutiu) que basa la seva trajectòria en les bronques i trifurques amb els seus rivals esportius perquè no sap ser "algú" és sinó un ningú. Només fa falta llegir el que aquest nan explica durant les entrevistes per comprovar que tot ell és un patètic recull de llibres d'autoajuda i psicologia barata.

"Si a Rossi li van fer un còmic, a mi també"

Esportivament, és un veritable fora de sèrie. Dues vegades campió del món de la categoria de 250cc, un debut impressionant a MotoGP, un grapat de victòries i un subcampionat disputat contra el que possiblement sigui el més gran de la història. Però tot això, aquesta muntanya de talent, bé minada pel seu (no)cervell. Una absoluta falta d'intel·ligència dins de la pista (i fora d'ella) que el duu a cometre errades provocades per un excés d'ego. Com el que vam poder veure aquest cap de setmana a Phillip Island.

"Lorenzo's Land"

I és que cal ser molt imbècil per, amb una moto descontrolada i una velocitat excessiva, entrar absolutament tombat i per l'exterior en un revolt ràpid.

Però més imbècil s'ha de ser per dir tot això:

"Ya tenía bastante asumido que no se podía ganar el campeonato" "Lo que más me preocupa es la salud, lo que me molesta más es que me he hecho daño en el dedo y en la nariz, el campeonato ya tenía bastante asumido que no se podía ganar"

... desprès d'haver actuat com un veritable bocamoll durant tot el que portem de temporada, exigint, desafiant i menystenint als seus rivals.

De fet, un servidor se sent incapacitat per sentir cap altre sentiment que no sigui pena vers aquest pobre desgraciat, així de depriment és Jorge Lorenzo, incapaç de produir tan sols un xic de ràbia.

Dolça Lluita o noies amb poca feina.

2009-10-14T11:25:00.005+01:00

Tornar a la universitat és com rebre una teràpia de radiació d'odi. Mentre ets fora el teu odi és, relativament, estable, en un nivell mig que més o menys et deixa viure amb una tranquil·litat relativa.

El cas, que sembla ser que com aquest any els sindicats d'estudiants estan desmoralitzats, tornem a velles rèmores de la UAB: les ties “antipatriarcals”. I més concretament un col·lectiu infame que es fa dir “Dolça Lluita”. I que tenen un blog i tot. Què són? Doncs això, diuen:

Dolça Lluita és un col·lectiu antipatriarcal de la Universitat Autònoma de Barcelona. Enguany, després que degut al relleu generacional pràcticament totes les seves integrants acabessin la carrera, un nou grup d’estudiants hem decidit tornar a engegar el projecte. La nostra intenció és formar-nos sobre com ens afecta el sistema patriarcal, tant a homes com a dones. Alhora d’intentar identificar i incidir en el moviment estudiantil per tal d’avançar cap a una educació hortitzontal, popular, lliure i antipatriarcal. Tot just comencem i queda moltíssim camí per recórrer, així que si vols participar tens la porta ben oberta!

En altres paraules, que un dia unes joves progres van descobrir la paraula “patriarcat”, i com eren molt progres i se sentien indignades, van decidir crear un grup “antipatriarcal”. Al que aspiren que alguns nois s'hi sumin, nois desesperats en sucar ni que sigui una nit, però com diuen els nostres veïns espanyols: "en tiempos de guerra todo agujero es trinchera."

Ara, el meu dubte radica en el nom del col·lectiu, “Dolça Lluita”. Per quina raó és “dolça”, la lluita (contra el patriarcat, se sobreentén)? Perquè és femenina? Qui són les noies de Dolça Lluita? Què hi ha de dolç en les noies de Dolça Lluita? Doncs les noies de Dolça Lluita aspiren, de grans, a ser una cosa com això:

Especial atenció a la bossa del Corte Inglés.

I no hi ha res de dolç en això. Sí molta amargor i ressentiment.

Les noies de Dolça Lluita són lletges. No és que sigui una obsessió meva contra aquelles persones amb estructures mentals diferents a les meves, és un fet comprovable. Busqueu una noia que no sigui lletja en aquesta imatge:

Només n'hi ha tres. I lletges. I segurament ni tan sols siguin simpàtiques.

El que vull dir amb tot això, és que quan un grup de noies progres lletges (que és una reiteració) formen un col·lectiu, que fa pintades a les parets d'una trista facultat, xerrades a les que no hi va ningú, granges sostenibles de polls i bars alternatius, en contra del patriarcat, és que alguna cosa no va bé. I si aquestes mateixes noies són les que l'any passat veieu cuinant pels seus companys assemblearis durant les ocupacions de facultats catalanes, pitjor. La meva solució és tant simple com tornar a impartir classes de tasques domèstiques a les nenes d'entre deu i quinze anys.

PS: Noies de Dolça Lluita que entrareu en aquest blog. Si us plau, no us hi canseu, no servirà de res.

Ara Lleida

2009-09-03T08:09:00.005+01:00

"Lleida, com totes les coses, vista de lluny guanya"

Sempre que passo un dia, o tarda, a Lleida, penso el mateix. Lleida és una ciutat d'uns cent-trenta mil habitants. Fosca, grisa, tancada en sí mateixa, on l'aire no hi corre i hi dóna una sensació de brutícia constant. Lleida no gaudeix dels privilegis d'altres ciutats petites pel que fa a la qualitat de vida, com ara Girona. Ni dels avantatges de les grans ciutat.

La vida hi és cara, a Lleida. La varietat, inexistent. La bellesa en l'urbanisme, impossible. La gent, altiva, creguda, insuportable (aquest últim adjectiu, s'adequa especialment bé a les lleidatanes).

Siguem rigorosos. A Lleida es pot dividir la gent que un veu pel carrer en dos: quillos i immigrants.

Perquè a Lleida la gent és quilla. Vesteixen com a quillos, parlen com a quillos (en castellà, lògicament), es mouen com a quillos i actuen com a quillos. I de catalans, n'hi ha pocs o no n'hi ha. I ciutat d'immigrants, perquè aquesta ha estat especialment massiva i traumàtica per la ciutat, de manera que hom no sap si viu en una capital de província catalana, o al Senegal.

I la ciutat està en obres pel famós “Plan ZP”, com totes les ciutats catalanes, sols que a Lleida el caos es total i absolut, i el fet d'iniciar una desena de grans obres A LA VEGADA ha provocat que la mobilitat dins la ciutat sigui una odissea.

Lleida és una puta merda si no ets quillo i vols tirar d'oferta d'oci. Pel que fa a cinemes, hi ha dos grans multicines “poligoneros” amb McDonalds al costat, de sales brutes i petites. Lògicament, hi van quillos. I et fan sortir per la porta del darrere, trepitjant una catifa de ronya i burilles. També tens la opció d'anar a alguna de les petites sales existents dins la ciutat, un cèntric cinema amb humitats, una petita videoteca de tres sales, o una cosa estranya on et fan seure absolutament girat respecte la pantalla. Si opteu per una de les petites sales, és possible que us toqui compartir-la amb un parell de ties que es passaran la pel·lícula exclamant “joder, qué horror de peli / qué cosa más rara / es insoportable”. Les cafeteries, una puta merda, i cares.

A Lleida tampoc hi val la pena comprar res. El famós “Carrer Major” és la presa de pèl del segle, on petits comerciants han limitat la oferta de productes de la ciutat a interessos particulars, perquè si el lleidatà es caracteritza per alguna cosa, és per robar-se a sí mateix. Si busqueu una mica, el màxim que hi podreu comprar, és una ràdio de merda al Miró, i si teniu sort una PSP. O un tanga al Intimissimi. Perquè Lleida és ciutat, que ara té un Pimkie, Intimissimi, Zara, Brska. Encara no entenc per quina raó no li canvien el nom al Carrer Major per “Calle Inditex”. I McDonalds, i un Pans&Company.

Si teníeu pensat sopar a Lleida, oblideu-vos-en. Poques ciutats de Catalunya tenen una oferta tan mediocre, limitada i cara.

Lleida també té Universitat, però si sou de la província el primer que us passarà pel cap és marxar, així que a la UdL, hi ha, bàsicament... portuguesos. I mai voldreu compartir la vostra vida d'estudiant amb portuguesos.

De fet, aconsello no visitar Lleida. La Seu Vella, el Castell de la Suda, i el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, per fantàstics que siguin, no compensen.

La gent d'Iniciativa

2009-07-27T08:38:00.004+01:00

Joan Saura no es presentarà com a candidat les pròximes eleccions al parlament. Diuen que per cedir un lloc a la nova generació, encapçalada per joves sinistres de dubtós nivell intel·lectual tals com Joan Herrera o Dolors Camats. No és una acusació gratuïta, molt menys una infàmia, sinó que es fonamenta en totes i cada una de les intervencions d'aquests personatges en la vida pública catalana. Un exemple clar de baix nivell, baix to, mostres de decadència absoluta de la classe política, és fer una ullada als blogs d'internet d'aquests personatgets. I un d'ells és el de la Dolors Camats, amb articles tals com aquest, titulat “Quan el futbol educa”, més típics d'un militant de base estudiant de primer de magisteri que d'un parlamentari.

Que no ens prenguin el pèl. Joan Saura marxa per l'extraordinari desgast que les responsabilitats d'una conselleria com Interior han exercit sobre el polític, més que no pas entre la societat catalana en general (que poc els importa a les cúpules del partit), entre els fidels de l'església eco-socialista (terme que ningú ens ha explicat encara ben bé què significa). L'autocrítica no existeix dins les formacions més fanatitzades, que no es basen en interessos personals de base (que venen després), sinó en dogmes i per fanàtics integristes del barri barceloní de Gràcia. I és per aquesta raó que ICV no es planteja en cap moment que polítiques com el desprestigi institucionalitzat dels Mossos d'Esquadra siguin negatives, ni que la famosa “velocitat variable” i la gestió del trànsit hagi estat nefasta, ni que les polítiques “ecologistes” s'endeguin sense tenir en compte els costos que suposen per la societat catalana, com ara invertir tres-cents milions d'euros en una dessalinitzadora que hipoteca la gestió energètica del país. No, l'únic punt que produeix certa urticària entre els votants d'ICV són les càrregues dels antiavalots en circumstàncies excepcionals.

Llavors, en certa mesura, el que ens hauríem de plantejar és quin problema té el votant d'ICV amb un sistema que no accepta però vol controlar. O potser sí que l'accepta, però que des de les noves utopies eco-socialistes no encerten com encaixar. Però no demanem miracles, què se'n pot esperar dels votants d'uns personatges als que no avergonyeix escriure articles com “Quan el futbol educa”?

Apreciacions

2009-07-06T09:48:00.009+01:00

A qui em recorda...

Molt oportú. Mentre aquest matí repassava els meus apunts sobre l'Stalinisme (dimecres, últim examen), apareix a la ràdio un tal Manuel Nicolás. Es veu que aquest personatge és un dels directius del Grup de Gestors Energètics, i el que ens ve a dir és què hem de comprar, com ho hem d'utilitzar, i quin règim de despesa energètica hem de seguir. Entre les seves propostes hi figuren "perles" com ara:

- Eliminar la assecadora de roba de les nostres vides. Segons ell, un magnífic invent... només per als països nòrdics, mentre que els mediterranis no necessitem d'aquestes coses. Que estenguem la roba al balcó. Independentment que el sol directe faci malbé la roba, o que visquem en un país amb 6 mesos de baixes temperatures en que, a l'interior, són habituals les boires i temperatures sota zero. Menudeses.

- Les vitroceràmiques de resistències s'han de canviar per inducció o cuines de gas.

- Que desendollem tots els aparells elèctrics quan no els utilitzem.

- Compreu un carregament de llums halògens, perquè a partir del 2011 es prohibeixen.

- L'aire acondicionat és una despesa inútil i una aberració. Els hem de substituir pels ventiladors tradicionals. Encara que estiguem a 38ºC a l'ombra.

- Tot això, per reduir en un 0'7% el consum energètic.

Clar, perquè ens agrada llençar els diners! I ha de ser aquest home, emparat pels governants, el que ha de venir als ciutadans, pobres ignorants idiotes, a ensenyar-nos com gastar els diners.

Voleu que us digui la veritat? Tot això em sembla un atac a la llibertat individual. Un voler dictar el modus de vida dels ciutadans. I ningú diu res, a tothom li sembla absolutament normal, raonable i assumible. La cara amable del totalitarisme, disfressat de falsa filantropia. Nosaltres som uns irresponsables i uns malparits per tenir l'aire acondicionat a 22º, però que cada any vinguin 15 milions de turistes allotjats en els seus hotels perfectament climatitzats, no sols no és negatiu, sinó que ajuda a mantenir l'economia de la nostra merda de país.

Aneu-vos-en a la puta merda, desgraciats.

Trangènics nooooo!!

2009-07-03T14:23:00.003+01:00

No penso entrar en el debat sobre si trangènics sí o no, doncs qualsevol persona amb dos dits de front i una mica de sentit comú sap com ha d'anar la cosa. Que els transgènics no violen a les nostres filles, ni maten les nostres dones, ni deixen prenyada a la tieta Mercè. Simplement representen posar la tecnologia a les necessitats de l'home, i punt. I debats sobre si les multinacionals això, les multinacionals allò, són directament estèrils i no aporten res. De fet semblava que tota aquesta paranoia s'havia acabat feia anys, però ara veig que no.

Els antitransgènics, i amb ràbia i rancúnia ho dic -no me n'amago- són una gent absolutament menyspreable. I concretant una mica més, els retardats mentals de “Som lo que sembrem”, els gilipolles més grans que ha parit mai aquest país, fins i tot per sobre dels monàrquics. Parlem d'aquesta gent i com són: torracollons amb molt de temps lliure. Progres lleidatans de merda pudents i crostosos que han comprat un trist tros de terra on pretenen guanyar-se la vida amb “agricultura ecològica”. Gilipolles que es creuen que una àrea d'explotació intensiva és aquell indret idíl·lic en que les gallines corretegen pels carrers empedrats del poble i les vaques pasturen pels guarets. Idiotes que es creuen que els transgènics fa quaranta anys que s'utilitzen i que segreguen herbicida i antibiòtics per a les vaques. Xusma en general que creu que amb 100000 firmes d'una població total de 7 milions, pots endegar una llei per a prohibir els “organismes genèticament modificats”. Santi Santamaria també és un d'aquests anormals que ha recolzat a aquesta gent de dubtosa altura moral, el molt ruc es queixa dels efectes nocius dels transgènics, però sembla que no li importa massa fotre's un puro després d'esmorzar. Tampoc ningú (cap pseudo-mitjà de comunicació) ha dit res dels actes criminals d'aquests gilipolles del "Som lo que sembrem" quan destrueixen camps de conreu experimentals de la UdL.

Aneu-vos-en a viure a la muntanya, tanqueu-vos en un búnquer i deixeu a la resta de població en pau. I ara diria que els d'IC-V i els seus votants son una colla de tarats, persones amb greus deficiències físiques i mentals, però es veu que els senyors d'ERC pensen el mateix que ells, així que afegiré que aquesta gent que es defineix republicana i catalanista s'ha tornat esquizofrènica, bipolar, i que ja no sap en quin món viu ni quin és el seu votant.

A la merda ells i tots els que es creuen aquest munt de mentides i idiotades difoses pels ecologistes.

- Ni el panís/blat de moro BT (que segrega plaguicides) està permès a la Unió Europea.
- Ni el panís/blat de moro segrega antibiòtics.
- Ni el panís/blat de moro transgènic contamina res.
- Ni el panís/blat de moro transgènic és comercialitzat única i exclusivament per la famosa “Monsanto”.
- El panís/blat de moro “tradicional” fa 80 anys que no s'utilitza i havia estat substituït pels híbrids.
- No hi ha blat transgènic.
- Tota la soja des de fa quasi 20 anys és transgènica.
- Els tomàquets no són transgènics.
- La producció del transgènic és superior a la dels híbrids. El gran avantatge és que tota la producció és més uniforme, però els miracles no existeixen.
- S'ha de ser subnormal per voler prohibir els transgènics.

PS: He mig tornat. No del tot. I fa molta calor.

I ara, què?

2009-06-18T20:08:00.009+01:00

El Congreso aprueba el nuevo sistema de multas de tráfico

El PP, que aceptó la reforma en la Comisión, ha anunciado primero que votaría en contra y finalmente se ha abstenido

ELSA GRANDA - Madrid - 18/06/2009

El debate previo de la reforma de la Ley de Seguridad Vial ha sido más áspero de lo previsto. El PP anunció a primera hora que no daría su apoyo a la norma porque considera que es una "una mala ley" con afán recaudatorio; "una capa que todo lo tapa, que limita los derechos de los ciudadanos con la excusa de la seguridad vial".

El resto de los grupos parlamentarios, a pesar de presentar varias enmiendas, apoyaron el proyecto. La posición del Grupo Popular, avanzada esta mañana por su portavoz, Federico Souvirón, resultó sorprendente, ya que la semana pasada, en la Comisión de Interior, el texto fue aprobado por unanimidad, y desde entonces no se ha producido ningún cambio en el articulado.

Sin embargo, y también por sorpresa, el Grupo Popular decidió en el último momento abstenerse en la votación del dictamen.

El portavoz socialista, Carlos Corcuera, y el ministro del Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, que seguía el debate desde su escaño y tomó la palabra, mostraron su sorpresa por la nueva posición popular, que rompe el tradicional consenso en materia de seguridad vial. La votación de la reforma se produjo a las 12.30. Durante su tramitación se han presentado más de 200 enmiendas.

Tanto el Grupo Socialista como el Grupo Catalán anunciaron su intención de introducir dos polémicas modificaciones en el texto, que finalmente no prosperaron. La del PSOE pretende recuperar un epígrafe del primer borrador del proyecto, que permitía a las grúas retirar los vehículos de las zonas de estacionamiento con limitación horaria cuando el conductor no haya pagado o haya excedido el doble del tiempo permitido.

CiU, que logró con gran esfuerzo introducir en la Comisión de Interior una enmienda para que los excesos de velocidad en autopistas y autovías de acceso a las ciudades con velocidad limitada no resten puntos hasta los 131 por hora, pretendía ahora que se obligue a Tráfico a devolver sus puntos a los automovilistas que fueron castigados por infracciones que ahora dejarán de descontar del saldo del carné. El protavoz de ICV, Joan Herrera, acusó a CiU de defender psociones "electoralistas" y "contradictorias con las políticas de seguridad vial".

"Un toque de atención

El debate previo a la votación del proyecto dejó también acusaciones por parte del PNV, a pesar de que votó favorablemente. Su portavoz, Emilio Olabarria, consideró que se trata de una ley "invasiva competencialmente". Tras conocerse la abstención del PP, el portavoz del Grupo Socialista, Carlos Corcuera, llamó a la responsabilidad de los populares y les acusó de romper el tradicional consenso en seguridad vial y "de usar de nuevo cualquier excusa para atacar al Gobierno con un tema tan sensible como la seguridad vial". El portavoz del Grupo Popular, Federico Souvirón, justificó el rápido y soprendente cambio de posición popular diciendo que se trataba de "dar un toque de atención" de cara al próximo debate de la norma en el Senado".

El proyecto, que pasará ahora al Senado y se prevé que entre en vigor en primavera, está plagado de novedades, como el pago exprés de multas (en un plazo de 15 días), que conllevará un descuento del 50% (ahora es del 30%). También se podrá recuperar, con los cursos de reeducación hasta seis puntos cada dos años (actualmente cuatro) e impulsa los medios electrónicos para la comunicación de denuncias. Según el Gobierno, la idea es ponérselo más fácil a quienes quieren pagar, pero mucho más difícil a los automovilistas que acostumbran a escaquearse.

Por ejemplo, cualquier conductor con dos multas firmes pendientes por infracciones graves o muy graves no podrá realizar en Tráfico ninguna gestión relacionada con los vehículos de los que es titular. El texto también establece la inmovilización de vehículo en casos en los que circule sin seguro o por no llevar puesto el casco en la moto, entre otros.

En la nueva tabla de sanciones que quitan puntos se endurece el castigo por algunas conductas como no identificar al conductor o llevar inhibidores de radar. Aunque también hay otras infracciones que dejan de comerse puntos, como parar o estacionar en carriles bus. Tampoco se podrá pasar la ITV si no se acredita el pago del seguro. Además, se elimina el margen de permisividad de 10 kilómetros por hora en multas de velocidad. Se pagarán 100 euros desde el primer kilómetro de exceso.

I no només això, estimats amics, també s'introdueixen els "radars de tram", que calcularan la nostra velocitat mitjana en un determinat espai, per tal de poder fer-nos arribar una preciosa carta certificada a casa, amb una no menys bonica foto del cul del nostre cotxe cometent una infracció tant greu com circular a 122km/h per l'autopista. Mai un partit de govern democràtic s'havia atrevit a cometre una retallada de drets ciutadans tant gran com el PSOE (i a Catalunya l'actual govern) en matèria de trànsit, i amb la connivència d'una societat adormida, amnèsica i directament subnormal. Ja hem arribar a l'extrem en que es posa al mateix nivell a qualsevol ciutadà (aquell que circula a més de 120km/h) que un criminal (aquell que circula contra direcció). I ara, què? Doncs jo us diré el què, que les pròximes eleccions per primer cop penso votar al PP, i amb la consciència ben tranquil·la. "Si tu no vas, ellos vuelven", dons per mi que tornin demà mateix.

PS: Volia parlar de les 24h de Le Mans, del deplorable tracte de les televisions a aquesta mítica prova i alguna cosa més. Però estic superat.

Tornem-hi

2009-06-11T10:24:00.006+01:00

D'exàmens i sense ganes d'actualitzar.

2009-06-09T09:40:00.004+01:00

Però això servirà per a que el primer que aparegui en aquest blog, no siguin les tetes de la Bebe.

A la Bebe li haurien de tallar les tetes

2009-05-29T09:45:00.002+01:00

Fastigosa, per molt photoshop i miracle digital, aquesta tia és fastigosa. I subnormal. Perquè ja veus tu quina necessitat d'ensenyar teta a TOTES les entrevistes que li fan. Què pretén aquesta guarra? Torturar als pobres homes? Posar calents als pobres anormals que compren El País cada cap de setmana? Anem a veure un parell de coses què ens diu aquesta subnormal en una entrevista al País digital d'avui:

EP3. En tus nuevos temas pareces obsesionada con la idea de que te arranquen el vestido. No me digas que es una metáfora.

Bebe. No lo es. En este disco hay mucho sexo, cachondeo, diversión... He estado mucho tiempo uniformada y ya me tocaba desatarme un poquito. Que nos arranquen el vestido nos encanta a mí y a todas.

A tu el vestit no te l'arrencaria ni un cec. Porca.

EP3. ¿Qué tal encajas las críticas?

B. Las que no son constructivas me las paso por el forro. Pero sí, me gusta que me digan lo que no hago bien.

Deixa de "cantar" i d'ensenyar cuixa. El món hi sortiria guanyant.

Bebe ha de morir, però no ho sap.

Una mica de cotxes: Lotus Evora

2009-05-26T10:17:00.007+01:00

Pensa per un moment que disposes d'un pressupost d'entre 55000 i 70000 euros, que vols comprar un cotxe que sigui esportiu i que no t'agraden els convencionalismes. Descartes les berlines potenciades perquè cada vegada que veus un BMW M3 penses que és un armari, els Audi S4 no són cotxes per a homes de debò, les grans marques consagrades s'han situat a uns nínxols de preus impossibles i poca cosa queda.

Total, que resten poques opcions, i el pitjor, gairebé totes alemanyes. Audi acaba de fer una versió especial del seu TT (cotxe oficiós de perruqueres i homosexuals wanabe) amb 320cv, BMW s'ha superat a sí mateixa enlletgint el relativament atractiu Z4 i Porsche fabrica el fabulós Cayman. Descartes l'Audi per la seva tracció a les quatre rodes, el Z4 per lleig (dóna gust quan les coses són així de senzilles) i la teva primera opció és el Cayman.

El Porsche Cayman es un cotxe genial. És un esportiu de debò, amb motor central, dues places, baix, atractiu i amb un genial V6 d'alumini de 265 i 320cv vingut de l'infern. És ràpid i té un preu relativament just. Però avui en dia la marca Porsche s'associa al Cayenne, i el Cayenne al constructor Ramón i la seva dona Merche. I no sols això, quan els teus amics, col·legues i familiars el vegin diran “et va bé la vida! que t'has comprat un PorCHe”, al que respondràs que un porche és un porxo en llengua castellana. I el pitjor de Porsche, el seus “Centros Porsche”, on et tracten com un veritable imbècil i cobren 400 euros pel canvi d'oli. Sembla la millor opció, oi? I potser ho és.

Doncs és ara que Lotus ha llençat l'Evora, un petit esportiu de quatre metres amb trenta que no aporta res de nou, a part de ser una alternativa real al Cayman. Costa exactament el mateix, calca pràcticament les seves proporcions,i munta el motor exactament al mateix lloc, en aquest cas un V6 Toyota posat a punt per Lotus que entrega 280cv, que no resulta precisament lent. Tampoc és molt més bonic que el Cayman, no el supera tècnicament en res i només hi ha un concessionari Lotus en tota Catalunya que a sobre està a Sant Quirze del Vallès -i això és incòmode. Però és un Lotus i és diferent. Per començar, perquè impacta a primer cop de vista: és espectacular i el motor Toyota queda a la vista com si d'un supercotxe italià es tractés, la postura de conducció recorda a la dels esportius de fins fa pocs anys (costa entrar i sortir de l'habitacle) i fa plorar de nostàlgia, i el cuir i l'alumini ho envolten tot (tot) aportant un tacte immillorable a un interior de disseny clàssic. Només en fabriquen dos-mil a l'any i el comercial de Lotus Barcelona t'atén com al millor dels clients encara que només tinguis 23 anys. I el més important, que quan preguntin quin cotxe tens, podràs respondre: “un Lotus”.

Va ser el passat Saló de l'Automòbil de Barcelona quan per fi vaig poder veure aquest nou vehicle en directe, preguntar i escoltar al comercial barceloní que fins i tot ens va obrir-ne les portes per a poder seure dins i toquetejar el que fes falta. La veritat és que les fotografies enganyen, ja que mostren el model més alt del que és (només fa 123cm) i la part frontal sembla desproporcionada. Res d'això, les formes són força naturals, el perfil és increïble i el cul especialment atractiu. En principi el cotxe és un 2+2 places (on només hi cap un nen de 1'50 com a molt), però també es pot encarregar com a biplaça estricte, transformant-se les places del darrere en portamaletes (és la millor opció) i t'estalvies uns dos-mil euros. Si em pregunten si 67000 (65000 euros en biplaça) per aquest petit esportiu és un preu just, la meva resposta no. Hi ha un sobrepreu de 6000 euros que només s'entenen per l'exclusivitat que li suposa ser un Lotus amb una producció anual de 2000 unitats. Però val la pena pagar el que demanen per un Evora? Radicalment sí.

Formula 1:

2009-05-24T22:57:00.005+01:00

Què li passa a Fernando Alonso?

Miserables

2009-05-21T11:01:00.004+01:00

Estimats lectors, suposo que haureu vist això:

O el que és el mateix, que alguna rata ha enviat un correu formal a Google denunciant que en aquest blog es publica contingut inapropiat i “dubtós”.

Entenc que per la xarxa naveguen personatges miserables amb l'ego inflat, als quals els hi encanta fer pública la seva imatge, noms i cognoms, escriure i implicar-se en tal o qual cosa, etc. però amb molt poca cultura democràtica. Rates addictes ser adorades per un públic fidel, però que no admeten cap tipus de retret o crítica.

I es que aquest blog du mesos rebent un fotimer visites amb claus de busca tals com “Laia Ferrer”, “Isma Prados” o “Gemma Calvet”, i fins ara no hi havia hagut cap problema. Fins hi tot des d'aquí s'han publicat imatges de polítics amb petits titulars on podia llegir-se "subnormal" o "terrorista". D'acord, un parell d'anònims han deixat la seva marca amb insults, d'altres m'han titllat d'envejós i algun m'ha recomanat anar al psiquiatra amb l'argument “estàs fatal xaval”, però d'aquí no havia passat. Ara bé, en aquesta última setmana publico aquest article i pam, d'un dia per l'altre em topo amb l'advertència de Google. Com a mínim resulta curiós veure fins on poden arribar alguns en sentir atacat el seu miserable ego.

El comú denominador.

2009-05-20T06:35:00.005+01:00

Més blogs de merda: regidors i militants de base.

2009-05-19T14:46:00.003+01:00

Aquest lleig és l'Oriol Yuguero, i té un blog. Res de nou, però ara llegiu el seu perfil d'usuari:

"Sóc l'Oriol Yuguero, de Lleida, llicenciat en Medicina de la Universitat de Lleida i persona que no pot estar quieta i que exprimeix les 24 h del dia. Des del 27 de Maig de 2007 sóc regidor de Joventut de l'Ajuntament de Lleida. He col·laborat amb UNICEF, CREU ROJA i fundador del Consell d'Estudiants de Medicina de Catalunya. Actualment sóc el primer secretari de la JSC de Lleida i responsable de Salut Pública de l'Executiva Nacional de la JSC. M'agrada ajudar a la gent en allò que puc. M'ho passo molt bé amb els meus amics i m'agrada gaudir de les petites coses. Però la meva passió és la Seu Vella de Lleida, la insigna de la nostra ciutat i orgull de tots els lleidatans."

I ara els seus enllaços:

Vosaltres mateixos.

Tennistes

2009-05-18T16:28:00.002+01:00

Seré breu: Simona Halep.

Impostors i blogs de merda.

2009-05-12T01:14:00.004+01:00

No vull acusar a ningú, però us heu fixat en la quantitat de malparit impostor que ronda per aquesta blogosfera de déu? Direu: “has descobert Amèrica, amic”. I anireu encertats, sobre 1491, un any abans que Colom (un altre impostor), però no és d'això del que us vull parlar.

Avui em refereixo a aquells blogs que, carregats sota falses aparences progres i llibertaries, encarnen el pitjor del totalitarisme: la censura.

I ah! companys, no parlo de la merda de blogs de polítics de dubtosa salut mental, com ara el de la Dolors Camats, sinó de simples mindundis com tu i com jo (és un dir, el que jo sigui un mindundi) que no han fet res en aquesta vida a part de gratar-se els ous i anar a fer cafès pel Born. Idiotes impostors de la blogosfera que decideixen què serà publicat al seu blog i què no, que llegeixen els comentaris dels lectors abans que aquests siguin publicats i que es refugien en el lamentable lema: “És el meu blog, jo decideixo que s'hi ha de comentar i què no”. I no us enganyeu, aquests hipòcrites “de tom i llom” (traducció literal del “de tomo y lomo”) lògicament tenen la poca vergonya de demanar als seus lectors que contrastin fonts i que s'informin bé abans d'opinar al seu "preuat blog", no vagi a ser que els hagin manipulats, pobrets.

PS: Sàpiguin tots que en aquest humil blog MAI s'ha esborrat cap comentari escrit per ningú.

TV3 = MERDA

2009-05-10T20:33:00.002+01:00

Llaurant-se un futur prometedor

I Laia Ferrer encara més.

Un se n'adona de fins a quin punt ens prenen el pèl, ens tracten com imbècils i es foten de nosaltres. Quan segueixes la F1 des de fa més de 10 anys (encara que sembli mentida aquesta disciplina té quasi 60 anys i no va néixer amb Fernando Alonso) i hi tens una veritable afició, t'indigna i et sents insultat al veure com una cadena PÚBLICA dóna un lloc de treball que no és mereix a una tia que no sols no en té ni puta idea del que parla, sinó que ni tan sols ostenta una qualificació mínima per a fer la seva feina. No sap anglès i TOTES les entrevistes les fa en castellà, no sap entrevistar als pilots, no sap del que parla ni què preguntar, s'encalla continuadament, és reiterativa i el pitjor de tot: NO APORTA ABSOLUTAMENT RES.

Per què una cadena pública es permet no sols un sou, sinó el que comporta en viatges i hotels arreu del món, en una persona que no és vàlida per la seva feina?

De veritat que tots som iguals?

Dos gif's valen més que mil paraules

2009-05-06T22:38:00.003+01:00

I ves a la merda, puto negre.

Gay Friendly

2009-05-06T13:55:00.003+01:00

Seré directe: últimament n'estic fins a la polla dels gays. Així de clar.

Les meves raons són simples i no tenen res a veure amb la diferència, o els gustos sexuals de cadascun. Per començar, els gays ens fan un favor sempre i quan signifiquen una reducció de la competència de cara al pillatge de femelles, i això és d'agrair. Ara bé, una cosa no treu l'altra: els gays són MOLT pesats.

Sense anar més lluny, aquesta merda del gay friendly. Es veu que hi ha destinacions, hotels, bars, restaurants que s'ho prenen com a slogan per atreure clientela. I el pitjor de tot, que els propis gays ho prenen com una superació de la discriminació sexual i quelcom molt progre i trendy.

En altres paraules, que per a superar la discriminació sexual els gays es discriminen a sí mateixos i exigeixen tractes de favor.

Així que jo, amics gays, us dic: Peteu-vos el cul mútuament si això és el que us agrada i fa feliços, però deixeu a la resta d'humanitat en pau, perquè a mi m'importa una merda si sou gays, necròfils o la mare que us va parir.

Frases per les quals t'haurien de trencar la cara:

2009-05-04T15:20:00.001+01:00

LAIA FÀBREGAS:

"Estar a l'atur és una oportunitat"

Sobren les paraules

2009-05-03T08:39:00.004+01:00

1 de Maig

2009-04-30T11:55:00.003+01:00

Diuen que demà és 1 de Maig, el dia del treball, i que per això fem festa. Benvingut sigui, però l'1 de Maig de 1994 també va morir a l'autòdrom Enzo e Dino Ferrari de San Marino, el que ha estat un dels esportistes més grans del segle XX, un tal Ayrton Senna (massa mitificat, tot s'ha de dir). Quinze aniversari, vaja.

Aaaah, i aquell dia va guanyar la cursa un tal Michael Schumacher.

Comenteu aquesta imatge

2009-04-28T11:19:00.002+01:00

Fills de puta

2009-04-26T19:13:00.002+01:00

Vindran temps millors!

2009-04-21T10:32:00.002+01:00

Què està passant a les carreteres catalanes?

2009-04-15T13:37:00.003+01:00

Exemple de filladeputa dominguera amb una croqueta amb rodes.

La setmana passada circulant per l'autovia A2 amb el control de velocitat a 130km/h, em vaig donar compte de que avançava fins i tot als Ferrari. De fet, si baixes a 120km/h vas avançant a tot déu. I el pitjor de tot és que et trobes amb anormals circulant a menys de 120km/h pel tercer carril.

La gent ja no condueix pel carril de la dreta o el de l'esquerra. Simplement, van xafant la línia del mig. Si vols avançar, els has de fer ràfegues i tocar el clàxon, i encara et miren malament.

Si agafes una carretera convencional, prepara't per aguantar una cua de 15 subnormals enganxats a mig metre l'un de l'altre, sense avançar-se i circulant a 60km/h.

Els canvis de carril? a base de cops de volant.

Les frenades? a l'últim moment.

Intermitents? per a què?

Que plou? llums? per a què?

Que fa sol? tothom amb els antiboira, que el cotxe queda més "guaAaaApoOoHhHHH".

Què collons està passant?

Discriminació positiva?

2009-04-14T17:00:00.004+01:00

El passat dissabte, fent les últimes compres de cara a la mona -carregament de refrescos i alcohol-, vaig poder presenciar una escena impagable d'amotinament espontani al Mercadona del poble.

A la caixa, una mora grassa, tapada fins dalt de manera que només se li veia la cara i les mans, amb un carro carregat amb multitud de bosses de patates matutano, galetes, bolleria industrial, i acompanyada d'un parell de nens projecte de killaco. La caixera li diu el total a pagar, al que la mora respon: “Espera que busco el vale”.

Darrera la mora, un home d'uns quaranta-cinc, baixet i mig calb, morè de pell i amb un parlar molt brutot. Pregunta a la caixera: “Escolta, que és això dels vales?”. La caixera li contesta que són uns vales que posa l'ajuntament a disposició dels immigrants amb pocs recursos.

I a partir d'aquí, el pollastre.

L'home de quaranta-cinc anys, semi-calb, morè i brutot contesta exaltat: “Doncs si ella no paga jo tampoc penso pagar! Que també les passo putes a final de mes i tinc fills, i a mi ningú em regala res”. A la indignació del calb si afegeix ràpidament tota la cua de la caixa, i poc a poc les de la resta de caixes. Tothom murmura en veu alta: “si ella no paga jo tampoc!”.

Mai ho havia vist. És clar que després de cinc minuts d'exaltació i, com catalans que són, van callar i pagar tots -que et donin pel cul va adherit a la nostra cultura-, però el fet és allà: reacció contra el que en diuen "discriminació positiva".

I és que als pobles, l'ajuntament paga l'escolarització gratuïta en centres concertats dels nens immigrants (mentre la resta paguen religiosament la seva quota de 40 o 50 euros mensuals), els llibres de text i el menjador amb dieta especial sense carn de porc. De la mateixa manera que els seus comerços no sofreixen les inspeccions de sanitat pertinents, ni semblen seguir la llei d'horaris comercials. Tot això, en una de les comarques amb renda més baixa de Catalunya, on la nòmina mitjana és de poc més de 600 euros al mes, i unes taxes d'immigració inassumibles, la ruqueria més minsa pot tenir uns efectes “explosius”. Que en prenguin nota.

Ha trigat, però ja és aquí...

2009-04-08T19:17:00.003+01:00

La SGAE ja té el seu propi ministeri. Fills de la gran puta.

PD: I no oblidem que aquesta meuca va donar suport al "Manifiesto por la lengua común".

Feminazis

2009-04-01T14:49:00.003+01:00

"Model de bellesa feminazi"

Avui, quan he agafat el tren, s'ha assegut davant meu una feminazi. Sé que ho era per dues raons, la primera, perquè duia una jaqueta color butà amb la inscripcío “Dones en lluita: rebel·lat contra el patriarcat”; la segona, perquè era més lletja que un pecat i un marimatxo.

I penso, pel perfil, que era votant d'Esquerra Verda.

Conclusió: Les noies maques ni són feminazis ni voten a Esquerra Verda.

Llocs on mai voldries anar: Amèrica (del sud)

2009-03-26T10:40:00.004+01:00

Inepte

2009-03-23T09:21:00.003+01:00

"Mira papa, surto per la tele"

Diu la enciclopèdia catalana -literalment- que un inepte és aquell que no té aptitud per alguna cosa determinada o per a res.

El cas és que Joan Saura encaixa en aquesta definició, és un inepte. Primer, perquè no és un bon conseller d'interior; segon, perquè per a dirigir ICV cal ser poc més que un mico borratxo.

No entraré a jutjar si la famosa actuació dels Mossos el passat dimecres és correcta o incorrecta, perquè no és la meva feina. En aquest cas, que cadascú en tregui les seves conclusions dels vídeos filtrats avui al web de La Vanguardia, on penso que tot queda força clar.

Ara bé, el que no pot ser, de cap manera, és que el cap de la policia no es pronuncïi d'entrada en una situació com aquesta, que quan ho faci sigui el dia següent, i que a sobre tingui la poca vergonya de fer-ho per posar en dubte al cos que dirigeix. En què pensa Joan Saura? I ICV? I tots aquells que tenen els pebrots d'equiparar els Mossos amb “els grisos”?

Barcelona 1908 des d'un tramvia

2009-03-18T12:38:00.003+01:00

Quan la violència és bella

2009-03-18T11:47:00.003+01:00

Ohhh, Europa!

2009-03-16T14:13:00.007+01:00

En el país dels papanates -parlem de Catalunya- el més guay, el més llest i el més guapo és el que se les dóna d'europeu.

Europa, amics. La cuna de la civilització, de Bach, de Schopenhauer, de les revolucions liberals, la Europa de l'humanisme, la gran Europa de la qual tots estem orgullosos. Italians amb Lamborghinis Gallardo i sabates Tod's, gavatxos que beuen Chateau Laffitte, alemanys amb filarmòniques bavareses i britànics amb Aston Martin's.

Oh! Europa!

I nosaltres, els pobres desgraciats que vivim en aquest femer que la civilització ha marginat gràcies als Pirineus, per no ser menys, els idolatrem. I és clar, passa el que passa: són Europa, nosaltres no, són superiors i per això facin el que facin se'ls perdona, perquè són "europeus".

Exemplifiquem:

Guiris als sanfermines

Guiris a les Rambles

Guris per la costa

Guiris erasmus

Guiris amb barret mexicà.

Guiris hooligans

Lògicament, els sers inferiors som tots nosaltres. Oh, colla de nans peluts i grollers que habitem les terres de l'inframón de sota els Pirineus. I com som rucs, cada cop que se'ns aplica una mesura que ens puteja, aquesta es fa sota el pretext “és que a Europa també ho fan”, com a excusa irrefutable (ho fan a Europa, recordeu-ho cada cop que us clavin una multa per anar a 90km/h per l'autopista). Oh, que alt que és el nivell dels estudiants d'Europa quan venen a les nostres merdes d'universitats: doncs a mi em cauen els collons a terra quan veig la gentussa ignorant que ens ve de fora (estudiants italians que desconeixen la figura de Don Sturzo), això sí, molt guays ells, amb ulleres de sol que els hi tapa tota la cara i quan van de "Erasmus Party". Què guays són: “España fiesta, toros y paella, pero Barcelona no gusta porqué tener catalán y poco español”.

Clar, Europa. La vella Europa. La gran Europa. La Europa de les nacions. La Europa de la cultura.

Doncs a mi em semblen igual de subnormals que nosaltres. I alguns, més i tot.

El Madrid i la seva premsa

2009-03-10T22:53:00.005+01:00

4 - 0

JAJAJAJAJAJAJAJAJAJA

Coses que fan angúnia (II)

2009-03-01T18:34:00.002+01:00

Ribéry i la seva senyora venen a Barcelona.

Sí, és cruel. I no, no vull cremar aquesta secció -que de ben segur serà meravellosa-, però les circumstàncies han dut a l'inevitable. Aviat els veurem pel carrer.

Coses que fan angúnia (I)

2009-02-26T10:29:00.002+01:00

La enana del Gran Hermano.

Amigo Bermejo

2009-02-24T09:51:00.005+01:00

"Sácame así, centradito"

Hi ha molts motius per poder dir "qué grande era Bermejo" i que mereixi tot el respecte d'aquest blog. Entre ells:

- Li agrada caçar cérvols. A qui no?

- Té problemes amb els jutges. I qui no?

- Dimiteix. Això no ho fa ningú.

Si ara, a sobre, ens diuen que li agrada circular a 180 per l'Autopista, li eixim un monument.

Viga va, no fotis...

2009-02-23T14:56:00.002+01:00

'Slumdog Millionaire' 8 Oscars (entre ells, a banda sonora original!!!).

La "Pe", un Oscar.

Què està passant?!

Ai...

2009-02-21T22:21:00.003+01:00

Catalunya Killa

2009-02-18T11:23:00.003+01:00

És Seat la marca de cotxes més killa i garrula del mercat?

RAÚL SELECCIÓN

2009-02-09T06:07:00.003+01:00

Pringat

2009-02-07T22:19:00.001+01:00

És dissabte, passen molts minuts de les deu de la nit -o les vint-i-dues hores zulú-, i sóc a casa en pijama amb dos llibres de nazis al costat i multitud d'apunts dels que costa entendre la puta lletra.

Tristor.

I és que aquesta és la vida dels gilipolles que estudiem amb ànsies d'anar a fer cues a l'Inem.

Què, creien que l'estudiant qualsevol ja no era estudiant, eh? Doncs no. Fins al febrer del 2010 toca pringar.

Però ahhhhh, amics. Hi ha qui està pitjor. El meu veí, un jove gavatxo amb ulleres, fa veure que toca la guitarra. El seu últim HIT és una cançó del Metal Gear Soli 2, però no a aquest nivell:

O sigui, que el gavatxo, a més de gavatxo, és un cutre. Però bon noi, un dia em va saludar i tot.

Conclusió: Hitler va ser un senyor molt dolent.

Avui pot ser un gran dia...

2009-02-03T22:39:00.004+01:00

... per a BMW. I és que el responsable de destruir la imatge de la marca, amb els BMW més lletjos mai produïts, Chris Bangle, ha anunciat que fot el camp, argumentant que creu que encara li queda un gran carrera per endavant i que és el millor per a no estancar-se professionalment. Dessitjo que cap marca, pel seu bé, es faci amb els seus serveis.

Adéu Chris, i no tornis.

Perquè no tothom és igual...

2009-01-28T11:07:00.006+01:00

... la Guardia Civil s'actualitza:

"És lo que tiene ser un organismo militarizado!"

Amb el que guanya interior amb les multes, de veritat no es poden permetre res millor que els Altea i Toledo dels Mossos? Volem ser una nació, però tot el que fem sembla de fireta.

PD: Ja hi ha qui assegura que aquests fills de puta de la GC els han avançat a 190km/h per l'autopista.

Valencians

2009-01-27T11:14:00.002+01:00

No tinc res en contra dels valencians. O sí. Potser és culpa dels individus que m'ha tocat conèixer, però el cas és que es podrien dividir en tres grups:

- Killos fills de puta.
- Mariques fills de puta.
- Fills de puta a seques.

El meu pare de sempre ha tingut una dita, que resa: “Valencià i home de bé, no pot ser”. I fins ara s'ha complert.

"El valencià: una mostra corrent. "

Genètica? La herència cultural? La creació d'una contra-identitat? Traïdoria, blaverisme, pastillerisme-chimobayesc. Realment destaco la traïdoria, o millor dit, certa promiscuïtat pel que fa a les relacions socials, són uns putes. Uns putes i no ho saben. Capaços de fer el salt, fins i tot com a fills, als seus pares.

Té València solució? És l'extermini sistemàtic de valencians i el bombardeig massiu de la seva costa, una empresa de futur?

Seguirem informant.

Celebrem-ho

2009-01-26T20:16:00.002+01:00

"Celebrant els dos anys de RacóDC"

Com a company generacional, em veig obligat a felicitar el blog germà RacóDC. Aquest home, informàtic de professió, escriptor guionista i buscador de dobles de vocació, fa dos anys va decidir crear un blog. Alegrem-nos-en.

I diuen que aquest blog no té nivell!

2009-01-24T19:06:00.000+01:00

Vimeo

2009-01-22T19:17:00.003+01:00

Estic provant que tal va aquest "youtube" canyeru. Com ho veieu?

Alfa Romeo 8C Competizione from D3LTA on Vimeo.

Clientelisme

2009-01-22T10:12:00.007+01:00

Clientelisme: m POLÍT Pràctica política o social basada en l'afavoriment de determinades persones, grups, etc. amb protecció econòmica i social o privilegis, com a compensació al suport polític o electoral.

Obama o la cortina de fum.

2009-01-21T09:14:00.005+01:00

Papanatisme. És la única paraula que pot definir el fenomen Obama a Europa, Espanya i sobretot a casa nostra, Catalunya. Tot plegat és excessiu, embafador, reiteratiu. Obama és el president d'Estats Units, però també l'home que ens ha de salvar, el messianisme del nou mil·lenni i, segons diuen, una nova forma de fer política.

Me parto.

Ignorància? Mala fe? Ens volen enganyar, una vegada més? Em quedo amb la ignorància.

Ja no només són els periodistes, gent que surt de les facultats i no sap situar Xile al mapa, sinó la classe política teòricament formada. I seguidament, un ramat de bestiar. Obama és nord-americà, però li en diuen socialdemòcrata -des d'aquí-, i surt l'Iceta, que és homosexual i d'esquerres i gras i calb i diu que Obama comparteix programa polític amb el PSC.

Si us plau. Per favor.

No obstant, realment, el més fort i sagnant de tot plegat, és que el programa d'aquest home no és el seu, sinó el que des d'aquí Europa volem fer seu. El progressisme europeu se n'ha apoderat d'Obama.

I tot això és fals. Perquè Obama se situa en el que seria la dreta europea. Com a molt, tendiria al centrisme. Anem a veure:

- El component religiós segueix present.
- La instauració d'un subsidi sanitari no forma part del seu discurs.
- De moment, no tancarà Guantànamo.
- Se seguiran enviant tropes a Irak.
- Els plans de rescat de la indústria, seguiran sent els mateixos que en etapa republicana.

Si Obama és d'esquerres, Angela Merkel és socialista. I si Angela Merkel és socialista, Sarkozy toca col·locar-lo a l'extrema esquerra comunista. El programa d'Obama és, ni més ni menys, que el de la dreta europea moderna, però amb matisos. Ningú veurà a Sarkozy o Merkel -i això que aquesta és democristiana- encomanant-se a Déu.

Prou d'Obama. Prou de prendre'ns per retardats. Prou d'aquest discurs de tant baix nivell, però proper, del Yes We Can. Prou. N'estem fins als collons d'Obama, de la seva dona, de les seves filles, del puto Bono i la Chaquira, del Yes We Can, d'EEUU i de la mare que els va parir a tots.

L'únic que volem és que algú ens tregui els radars de l'entrada de Barcelona. Prou de la tàctica de la cortina de fum.

Discoteca patrocinada per la conselleria d'interior.

Preguntes sense resposta

2009-01-13T09:05:00.002+01:00

Avui faré de senyor Q.

Com pot ser que un partit amb el 9'5% dels vots imposi la seva política vial al 90'5% restant, gaudeixi d'una quota de poder superior a la que li pertoca, i que encara així tinguin els pebrots de desautoritzar les veus dels consellers del partit majoritari?

La Stasi per quan? Quins ous.

Esport de base

2009-01-12T10:35:00.003+01:00

"Més retardat que fill de puta"

L'esport de base sol ser una merda. La marató produeix somnolència, l'atletisme en pista és menys emocionant que una cursa de cargols, el llançament de jabalina no interessa a ningú a no ser que hi hagi ferits, la natació és un trunyu de dimensions bíbliques, i un llarg etcètera d'esports insulsos.

Res d'això tindria cap importància si no fora pels esportistes, pretensiosos, que els practiquen. Superhòmens que destaquen d'entre les masses informes de gossots que agafen l'ascensor per pujar a la primera planta. Orgullosos de la seva magnificiència, perquè ells són herois que entrenen 15 hores diaries, i tu no.

Abel Antón, Reies Estevez, Maria Vasco, mameu-me la polla.

Colla de retardats mentals que aspiren a viure de les subvencions estatals a uns esports que ningú vol patrocinar. Fills de puta que afirmen "yo por menos de 1000 euros no me cuerdo ni las zapatillas". O que s'indignen per tenir que pagar una estúpida fitxa federativa.

Ui sí, l'esport de base. Quina cosa més gran. Què divertit. Quanta salut, tots amb artritis als 45 anys.

Esport base. Quina gran merda.

Bones Festes!

2008-12-24T16:32:00.000+01:00

Aquell gran periodisme.

2008-12-22T23:28:00.003+01:00

Las personas que aprenden a conducir hoy, acabarán en un familiar con 1,000 CV bajo el capó. Genial.

Y así, Porsche ha sobrealimentado el nuevo 911, Ferrari ha introducido un Enzo de 800 CV, Aston está por ahí con su nuevo DBS e, inminentemente, se espera que Mercedes anuncie los planes para una nueva colaboración con McLaren.

El mensaje está claro. Tan rápido como los políticos relacionan la industria del motor con ruido, emisiones y cuestiones de seguridad, los diseñadores del automóvil están rompiendo los límites con cada vez más potencia.

Ya tenemos un Golf de 240 CV. Eso es el doble de lo que teníamos hace 20 años y si esa proporción de cambio se mantiene, las personas que aprenden a conducir hoy acabrán en un familiar con 1,000 CV bajo el capot. Genial.

Hemos conseguido berlinas con 500 CV para jugar con ellos. Eso son 100 más de los que Jackie Stewart tenía cuando ganó el Campeonato de F1 en 1973. Aún más, Mitsubishi puede venderle un automóvil que desarrolla 200 CV por litro. Y hace sólo 20 años desde que Daihatsu fue el primer fabricante de automóviles en vender uno con la mitad. Esto rueda, chicos. Y yo estoy disfrutándolo.

Sin embargo, algunos dicen que esto no es más que un último ¡viva! antes que el petróleo se acabe, que los ingenieros están teniendo una última fiesta con su anticuada caja de juguete del siglo XIX, antes de que se vean forzados por las circunstancias, a dejar la gasolina, y acabar dedicandose a recoger peladuras de patata.

La historia de terror más reciente sugiere que el suministro del mundo de petróleo, gas y carbón se agotará en aproximadamente 30 años. Y si eso es verdad, no hay ninguna duda de que los grandes fabricantes de automóviles están siendo unos irresponsables, enguyendo ahora "la grasa" de la tierra cuando saben que se aproxima una hambruna tan solo a la vuelta de la esquina.
Sólo un imbécil haría eso.

Hay evidencias suficientes para sugerir que eso es verdad. En la actualidad, las personas en el Tercer Mundo gastan medio gigajoule de energía al año, en comparación con el americano medio, que consume 300 gigajoules. Y 40 hamburguesas.
Pero como nos han dicho, no es el "Tercer Mundo", es el "Mundo en Vías de Desarrollo", y es ahí donde residen los problemas.

Si China e India aumentan su consumo a sólo una décima parte del promedio americano, podrían secar Arabia en aproximadamente 15 minutos.
Esto sumergiría el mundo en la Edad Oscura. O peor aún. Los sociólogos nos dicen que cuando el petróleo se empiece a agotar, las naciones lucharán una contra otra por las últimas gotas, y el orden social se desintegrará.

Ellos han ganado un tanto. Cuando tuvimos esa pequeña escasez de combustible hace 18 meses, las personas formaron desordenadas colas fuera de los garajes, esperando con los puños cerrados y las venas tensas, listos para pelearnos en cualquier momento como chavales, por llenar el depósito, la botella de detergente, y al final, hasta los bolsillos de los pantalones con gasolina.

Imagine eso a una escala global. Imagine si no hubiera ningún camión para entregar la comida al supermercado y usted supiera que sus vecinos tienen 300 latas de judías estofadas escondidas lejos en su sótano.
¿Usted miraría como sus niños mueren de hambre o usted estallaría y le daría un tiro en plena cara?

Lo mismo sucede con la electricidad.
Usted tendríá su nariz junto a la verjas de la compañía eléctrica, rogando por una taza de electricidad para hacer funcionar el pulmón artificial de su niño. Pero ellos no podrían ayudarle porque atrás, en 2005, todos los ecologistas les dijeron esa energía nuclear no era verde.

En el futuro, cuando cada vela haya sido quemada, y cada lata de judías consumida, regresaremos a 1550, usando cuentas para comprar pollos.
Y muriendo tres veces al día por la difteria y rabia. Muerte, hambre y enfermedad, que se aliviarán con un ligero toque de holocausto nuclear.
Y todo es culpa de Porsche, por sobrealimentar el 911.

Desgraciadamente, las personas que nos dicen estas cosas tienden a ser lunáticos con despacho y una agenda. Ellos son los que se encadenaban a la verja de Greenham Common, mientras decían que la guerra atómica con Rusia era inevitable, y que si el clima de la Tierra cambiaba - algo ha hecho desde el alba de los tiempos - todos nos asfixiaríamos.

Hay algunos que sólo ven lo malo del mundo.
Algunos que se tumban en dorados campos de los gloriosos días de verano, quejándose del zumbido distante de tráfico.
Algunos que ven una conspiración corporativa al fondo de cada paquete de maíz inflado.

Generalmente, la vida les ha repartido una mala mano. ¿A cuántas mujeres guapas usted vio encadenadas en Greenham?
Y como todo les fue tan mal, quieren cambiar el sistema. Por eso ellos nos quieren hacer volver a trabajar duro y adoptar un zorro - para bajarnos a su nivel, no porque el petróleo se esté acabando. Porque no es así.

En los años veinte, Alemania desarrolló un sistema por extraer petróleo del carbón. En la guerra, (que nosotros ganamos, por cierto) fue usada para propulsar tanques y camiones. En Brasil, alimentan automóviles con aceite de crisantemos. Y yo impulsaba mi Land Cruiser con aceite de patatas fritas.

Pero todos esto así porque, con un barril de petróleo convencional a $35, ya es económicamente viable explotar el petróleo no convencional. El oro negro que contienen las arenas, por ejemplo, bajo Canadá. ¿Cuánto tiempo durará? Bien, según científicos, siglos.

Incluso si la mitad de China decide que quiere ir a trabajar todos los días en un Jet Ranger, e India se convierte en el mercado más grande en el mundo para Lamborghini Diablos, Neil Young y Donald Sutherland proporcionarán el jugo para mantenerlos en marcha.

Oh, y no se preocupa por el CO2 tampoco porque, al parecer, esto puede extraerse ahora en las plantas de gasificación de carbón y bombearse profundamente en la tierra dónde aumenta la presión, produciendo más petróleo y gas para la superficie. Brillante. Los ecologistas tendrán que ir a preocuparse por alguna otra cosa. Los caballos, quizás.

De hecho, no se preocupe por nada porque, cuando las patatas fritas se acaben, el hombre siempre encuentra una manera. Sin ninguna poderosa herramienta, sobrevivimos a la última Edad de Hielo. Sin el beneficio de la aspirina, superamos las grandes plagas. Y desde entonces hemos conquistado el espacio y hemos desarrollado los Krispis del Arroz.

¿Usted piensa que la gripe aviar va a acabar con nosotros? Bien, yo no contaría con ello porque en alguna parte, ahora mismo, un empollón con una chaqueta blanca y la pipeta está deduciendo cómo puede ser batida. Y será otro empollón, dentro de unos siglos, quién encuentre la manera de impulsar automóviles que usen la luz ultravioleta del sol.

Y cuando el sol se extinga, seguiremos en una nave espacial e iremos en alguna otra parte. O se construye otro.

El mensaje, entonces, realmente está claro.
Si usted quiere un 911 turbo, y yo debo decir que parece bastante bueno, compre uno. De hecho, usted puede comprar cualquier automóvil que quiera.
Pero no un Audi Q7. Yo conduje uno recientemente en Noruega y parecía ser una basura. Y un coche-basura, me temo que es un despilfarro de gasolina.

Jeremy Clarkson.

Trànsit

2008-12-17T10:05:00.005+01:00

En Josep Pérez Moya és un tipus perillós. No, no és que sigui un paio que surti al carrer amb el ganivet de tallar el pernil per atracar caixeres del mercadona, ni que tingui el PC carregat de pornografia infantil. És perillós en tant que es considera, a sí mateix, un guia. Un guia espiritual de nou mil·lenni, que té una lluita particular que lliurar, en aquest cas contra el cotxe. Mirem que en va dir en una entrevista al El País:

"Sin más oferta de transporte público perderemos la batalla contra el coche"

Batalla contra el cotxe.

Genial. Tot això està molt bé, cadascú que faci el que li doni la gana sempre i qual siguin feliços. Ara bé: Josep Pérez Moya és el Director del Servei Català de Trànsit. Què fa algú que odia el trànsit i el transport privat a un organisme com aquest? Què fa algú sense carnet de conduir sent màxim responsable de trànsit a Catalunya?

Tenim un problema doncs. Qui és responsable d'una de les competències catalanes -Trànsit, a Espanya la DGT- està més preocupat pel transport públic i la seva lluita contra el cotxe que per les carreteres en sí. En què s'inverteixen els diners recaptats pels radars que cacen potencials assassins a més de 80km/h per les autopistes de tres carrils?

Des d'aquí, li vull dir:

Josep Pérez Moya, recorda que ja no ets responsable de mobilitat de l'ajuntament de Barcelona, sinó Director del Servei Català de Trànsit de Catalunya.

I als senyors de l'actual govern:

DEIXEU-NOS CONDUIR EN PAU.

Polèmica

2008-12-15T12:22:00.004+01:00

Integració segons la progressia

Llegeixo que Heribert Barrera ha dit això sobre els catalans:

“fins i tot com a grup ètnic, tenim complicat de subsistir”.

I no cal dir, que automàticament, tota la progressia catalana ha descarregat les tintes sobre les paraules del iaio. Xenòfob, racista, propi d'altres temps, allunyat de la realitat, obscè.

Personalment, el que em preocupa no és pas el que diu Barrera, sinó el pobre domini del llenguatge mostrat pels suposadament periodistes que inunden el nostre país. Anem a veure si Barrera és un xenòfob, o senzillament mostra una opinió en relació a un tema determinat, en aquest cas “la catalanitat”.

Què en diu la enciclopèdia catalana sobre la paraula “ètnia”?

Ètnia: Agrupació natural d'individus amb unes característiques pròpies.

D'aquesta manera dedueixo que els nostres periodistes confonen i assimilen “ètnia” a “raça”:

Raça: Conjunt d'individus que tenen una ascendència comuna i es diferencien de la resta d'individus de llur espècie per la freqüència més gran de determinats grups de caràcters hereditaris (morfològics, anatòmics, serològics, hematològics o patològics, etc).

Dit això, llegeixo -preocupat- en alguns mitjans que el paradigma de la integració, és el barri del Raval de Barcelona.

En aquest cas, els suposats periodistes confonen “integració” amb “desculturació”:

Desculturació: Procés en el qual una ètnia, un grup culturalment diferenciat o un individu pertanyent a qualsevol d'aquests perden trets culturals propis per adoptar-ne de nous o bé per entrar en un procés d'autodestrucció.

Perquè integració,segons la enciclopèdia catalana suposa:

Integració: Procés amb què una societat assimila els elements que li són heterogenis: immigrats, marginats, etc.

Però la Eciclopèdia es contradiu en pro de la correcció política:

Assimilar: Transformar (una cosa) en una substància pròpia

Perquè quan assimiles -fas propis- uns trets culturals que no ho són, s'entra en un procés de desculturació, no d'integració.

I ara pregunto:

Algú es pot creure que, una societat que renuncia a uns trets culturals que li són propis, no està amenaçada? I no està amenaçada per l'immigrant, sinó pel català que renuncia als seus trets culturals per tal de no voler resultar “agressiu”. Perquè la catalanitat no consisteix en “parlar” català, sinó en sentir-se català i assimilar uns trets culturals i tradicionals catalans. I sí, Catalunya ha estat històricament un país d'acollida, on la gran migració que va fer renéixer aquest país -abans dels murcians i andalusos- va ser francesa, i integració en aquells moments significava arribar aquí, canviar-se el nom, aprendre català i assumir les tradicions pròpies del poble català.

La integració no és políticament correcta. Ni dolça, ni quelcom bonic, happy i que sigui molt guay. És un procés dur, que significa renunciar a una cultura en pro d'una altra per part de l'immigrant. És un procés violent -no físicament, que sembla que s'hagi d'explicar tot. La integració fa mal a l'integrat. Però si no hi ha una veritable integració, el que segueix és un xoc cultural, que pot donar lloc a dos resultats:

- La desculturació -que és el que ha passat a sudamèrica.

- La imposició violenta d'una cultura sobre una altra.

A veure quan, entre tots, ens n'adonem de que els immigrants són iguals -des del punt de vista de que són persones humanes- que nosaltres. Iguals en tot, filldeputisme extrem inclòs.

Morus amb pasta

2008-12-14T15:13:00.001+01:00

I tot i així, segueixen sent morus.

Retorn a Incerta Glòria

2008-12-04T17:59:00.002+01:00

I m'he topat amb això. No és gran cosa, i tampoc està escrit com m'agradaria, però és un cop de puny sobre la taula escrit "amb dos collons".

Qui va matar Joan Sales?

per Francesc Canosa

Avui, 29 d'abril 2004

Molts dels que vam néixer durant els anys setanta vam ser uns bons estudiants. El dia que ens van ensenyar que a la vida dos més dos feien quatre ho vam copiar, amb bona cal·ligrafia, al nostre quadern infantil. La pissarra de la memòria no s'esborrava i, quan el senyor mestre ens preguntava, responíem: "Quatre!".

¿Funciona el sistema educatiu amb la represa de la Catalunya autònoma? Doncs no. Dos més dos no fan quatre. Hi ha una assignatura que no s'ensenya en aquest país. És la Catalunya iceberg: enfonsada i congelada, tot i ser real. El país dels vençuts, dels exiliats esborrats, dels morts sempre morts i dels vius enterrats en vida. Un crim gairebé perfecte. ¿Era aquest també un dels pactes de la Transició? O potser d'una nova Rendició? Sens dubte, han triomfat les matemàtiques: la pedagogia de l'amnèsia.

M'agradaria que els nostres polítics, intel·lectuals, mestres, veiessin la cara (i no de número) que els queda a tots els nens i nenes dels anys setanta que, ara, han descobert Incerta glòria (novel·la) i Cartes de la guerra (relació epistolar amb Màrius Torres) d'en Joan Sales. Bé, també m'agradaria veure la seva, perquè és evident que la majoria no l'han llegit. Però això és Catalunya, oi? Organitzem una lectura al Parlament? Val més que no, molts s'enfonsarien als seus seients. Ja sento el rum-rum.

Joan Sales és un dels testimonis més excepcionals i lúcids de la tragèdia de Catalunya. Sí, de Catalunya. Sí, de la Guerra Civil. Però els nens de la crema catalana rostàvem els plats cuinats per l'EGB, el batxillerat i la universitat. Ens feien sanglotar amb la mort de Lorca, el Cotlliure de Machado, la presó de Miguel Hernández... I és clar, tot s'explica amb l'Homenatge a Catalunya, de George Orwell, i ara, els Soldats de Salamina, de Javier Cercas. Dos llibres que bajo palio (pseudo)progressista s'han convertit en una mena de monoteisme literari, històric i popular. Lectures obligatòries en molts centres d'ensenyament. Per cert, per aquests indrets, en Sales és com la resposta de les operadores telefòniques: "No me consta".

Per què a nosaltres mai ningú ens ha parlat d'una anomenada "guerra civil", que no va començar civil a Catalunya, i que es va fer contra Catalunya i que tota Catalunya la perdria? I dels falangistes (una organització tan "d'esquerres" i tan minada d'agents provocadors per la Falange). I de la miopia d'en Companys en defugir la gran unió amb la Lliga, tan declarada de "dretes", però que estava, inicialment, contra els revoltats. I dels abandons, vexacions i humiliacions del govern republicà vers Catalunya. I del model de llengua d'en Sales: "Escriure com es parla bé", i els Quaderns de l'exili; i el Club Editor; i Mercè Rodoreda, i Llorenç Villalonga, i Xavier Benguerel i Ferran de Pol, i...

"Algo huele a podrido en Dinamarca", que diria en Hamlet (ho sento, però m'ho van ensenyar en castellà). Perquè l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte va dir que Cartes de la guerra era "un dels millors llibres escrits en català". Valentí Puig, a L'os de Cuvier, ha qualificat Incerta glòria com "una de les novel·les majors de la literatura catalana". I el crític Joan Triadú considera que són dos llibres "únics" en la nostra literatura. Són testaments d'un viacrucis. Sang.

Però, així ens han educat, en aquest crim tan català que és el tot o res. I Sales és el funàmbul. Ningú el mira perquè fa patir: no fos cas que prenguéssim mal. No fos cas que sigui cert el que va escriure: "Perquè aquí hi ha hagut i continua havent-hi la mentida dels rojos i la mentida dels negres, dels feixistes". No fos cas que ens adonéssim que som catalans.

Amics i amigues que ens heu mal educat. Gràcies al fet que només veieu el país entre dretes i esquerres ens hem llicenciat en dissimulis i simulacres. Només volem viure en un país normal. Però, com escrivia en Sales: "No et fiïs mai de ningú que no tingui imaginació". N'hi ha per aquí d'això? Dir-vos que ens heu fet sentir com si anéssim a robar cireres a l'arbre del veí. Però és el nostre arbre. Oi? Per això, de nou, respondrem a la pregunta: "Dos més dos?": incerta glòria!

Arqueologia

2008-12-03T11:19:00.002+01:00

Una de les decepcions més grans que he viscut a la meva vida, ha estat amb l'arqueologia. Tu has vist anteriorment els documentals del National Geografic, amb piràmides dels collons, paios excavant pel mig de l'Àfrica entre tribus de “kungs”, nazis perseguint d'Indi... però la realitat és diferent i et trobes amb això, la crua realitat:

Però què cony?!

No hi ha nazis dolents. No hi ha piràmides. No hi ha “kungs”. No hi ha res. Prospectes camps de conreu en busca de restes minúscules de ceràmica barata. En lloc d'un làtigu utilitzes una carpeta amb una fitxa i un boli de tinta blava, mentre camines cap cot com si se t'hagués caigut una lent de contacte. Ah, i també fas fotos, mesures pedres amb un regle i desprès les dibuixes en un paper mil·limetrat. És una puta merda i sembles retardat mental.

Torna la GESTAPO

2008-11-27T14:40:00.004+01:00

"Ecologistes i feixistes, de debò"

Senyors, l'orgia prohibicionista dels Ecofeixistes d'ICV no té fi. Ara toca el torn de les bosses de plàstic, deutores de tots els mals de la societat catalana i productores de tones de residus en aquest món, que provoquen tifons, terratrèmols, canvi climàtic i l'extinció de l'ós polar i el pingüí emperador.

Em pregunto:

- Crearan una nova policia política dirigida per Daniel Pi?
- Entraran a casa nostra sense avisar a registrar si tenim bosses plàstic del mercadona?
- Duran grups d'assalt a fotre bufetades als SorliDiscau?
- Crearan camps de treball per a rehabilitar als consumidors acostumats a les bosses de plàstic gratuïtes?

Edito: Abans que ningú digui res del tipus "a la resta d'Europa també ho fan", dir que m'importa una puta merda el que facin a la resta d'Europa. A la resta d'Europa també muntaven camps d'extermini, guillotinaven monarques, afusellaven dictadors per la tele en hora de màxima audiència i practiquen esports com "la caza del zorro". El que a Europa facin amb la complaença d'una ciutadania amnèsica i sedada no és el meu problema.

Oju

2008-11-25T12:12:00.003+01:00

Oju amb el paio dels pantalons de xandall, també conegut com "que toy mu loco, eh!" o "el psicòpata". Tenim la teoria de que amb una pistola a les mans, podria fer animalades. Els seus actes així ho demostren.

Doncs al final se les queden

2008-11-23T22:11:00.001+01:00

Democràcia, mis cojones.

Prou

2008-11-20T12:31:00.001+01:00

El món universitari és fascinant. Al costat de la facultat més plagada de killos, la de dret/ade/econòmiques, queda la pollosa facultat de lletres, per no mencionar la de polítiques. Perroflautas i borregos amb camisetes de Mao i del Ché.

Avui us parlaré d'aquesta fauna que els dies de mani es vesteix com a tal, fumen porros i duen el gos a classe:

Impostors.

Impostors que ara protesten contra el famós “Pla Bolonya” però que al seu dia van córrer com a subnormals a votar al PSOE perquè tenien por del tío PePe. A la facultat de lletres hi ha els alumnes procedents de les famílies amb nivells de renda més alts de tota la universitat, però tot i això, s'erigeixen com a rebels oficials, autoproclamats representants dels estudiants en sindicats d'estudiants (¿?) i assemblees feixistes.

Les seves accions consisteixen en:

- Fer manis a la plaça de la UAB.
- Fer acampades a la gespa de la UAB.
- Ocupar les facultats de la UAB.
- Cridar a Plaça Universitat.

Colla de fills de puta. Que no tenen collons de reconèixer han votat als que ara ens han tirat endavant aquesta merda de reforma universitària.

Voleu protestar de veritat? Voleu que algú us faci cas d'una puta vegada?

Cremeu la conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa i talleu-li el cap a la ministra Cristina Garmendia.

Prou de collonades.

L'horror 2009.

2008-11-18T09:39:00.002+01:00

Es veu que no, que això no és cap broma.

Cossos motoritzats

2008-11-13T13:23:00.004+01:00

Jo no vull dir res, però...

Furgonetes per als Mossos.

Lamborghinis de la Polizia italiana, ara han renovat la flota.

Estil i classe pels Carabinieri...

... que també són uns macarres.

Regal de Ferrari el seu 60 aniversari per als anglesos.

Nova flota de 911/997 per la Polizei.

I la Gerdanmeria també s'ho curra.

JAJAJAJAJA

2008-11-12T10:41:00.002+01:00

Bon rotllo per decret.

2008-11-11T10:06:00.003+01:00

Una de les imposicions del socialfeixisme actual és que tots hem de sentir empatia cap el veí gilipolles del tercer que ens ratlla el cotxe cada vegada que baixem al pàrking. Empatia cap aquell imbècil que de forma habitual ens treu de polleguera. Empatia cap al fill de puta que ens manga la cartera mentre passegem per la Rambla. Empatia cap aquella puta que es folla els clients sobre el seient de la nostra moto.

Fes bona cara i sigues feliç mentre et sodomitza un cavall. De bon rotllo.

Perquè avui el món vol que li donis la raó. El que no vol és que duguis la contraria, i en cas de fer-ho et contestarà: "I tu que cony saps?" I si el bon rotllo no raja sol, s'imposa sota pena de marginació social.

Què passarà el dia que algú se'n cansi, i desprès d'aguantar que el veí li punxi la roda del cotxe cada dia, decideixi que el millor és colpejar-li el cap amb una barra de ferro, carregar el cos al maleter i llençar-lo al pantà de Rialb dins d'un sac carregat de pedres?

Que ningú s'enganyi, la soma un dia s'acabarà i llavors l'ira dominarà el món.

Per tancar la temporada i fins l'any que ve.

2008-11-05T21:24:00.002+01:00

PD: Això ho ha muntat un xaval de 17 anys pel youtube.

I s'ha acabat

2008-11-03T07:07:00.005+01:00

Un Felipe Massa creuant la línia de meta com a quasi-campió del món desprès de la cursa més impecable de la seva vida, un Vettel mantenint un nerviós Hamilton a ratlla sota una pluja incipient i un Timo, al que només li calia prémer l'accelerador fins al fons -doncs no era una zona de tracció- per tal de mantenir la posició, acollonit pel fet de dur pneumàtics de sec.

La cridòria de les graderies més terrible mai vista, fins al punt que era fàcilment audible des de la càmera “on board” dels monoplaces. El cel ennegrit, llamps i trons. La cara plorosa d'un Felipe Massa trencat al baixar del Ferrari, arropat per Estefano Domenicali, i un Kimi Raikkonen que no sap quina cara posar davant del seu company d'equip. I el campió, Lewis Hamilton, nerviós fins al punt de no poder encaixar el volant del McLaren un cop fora -tal era la pressió- mentre un Honda cremava en flames davant seu. Misèria i èxtasi. Mai una victòria havia estat tan amarga i un cinquè lloc tant dolç.

L'èpica. Que eclipsa, fins i tot, els mals de la Formula 1 moderna, amb totes les intromissions de la FIA i aquella massa repulsiva i ignorant que ara es “gent guapa” passejant pel paddock, o les nefastes retransmissions de TV3, amb moments de vergonya aliena tals com una Laia Ferrer -fins quan haurem d'aguantar això?- que no sap parlar anglès dient-li "iu ar de llounguest formula guan champion" al Lewis Hamilton.

El 16º títol de constructors per a Ferrari. El doble dels que té McLaren.

I el record d'aquell motor trencant a Hongria a tres voltes -cinc minuts!- del final.

L'any que ve, més.

Lo sostenible, no mola gens.

2008-10-30T10:35:00.004+01:00

"Només em gasta trenta-cinc litres als cent."

Et construeixes una casa amb plaques solars a la teulada, plantes cactus al jardí per no gastar aigua, t'agafes un Toyota Prius de leasing, separes les escombraries en tres categories diferents, et dutxes dos cops per setmana, les dents te les rendes amb l'aigua sobrant de la cafetera i vas a fer la compra de la setmana a un supermercat veritas amb bicicleta.

I una merda.

Aquesta és l'excusa dels fills de puta garrepes amb avarícia.

Un Aston Martin sempre és millor, un jardí amb cap de golf és un somni, banyar-se és mil vegades millor que una puta dutxa, la brossa va tota al mateix bulto i la compra te la fa la criada bielorussa. Si el veí vol ser sostenible, que es faci la casa d'adobe i recobreixi el terra amb merda de vaca per a donar escalfor, però que no t'ompli el cap amb dèries ecosubnormals.

Ser sostenible és una bona merda.

4:13 Dream. Brutal.

2008-10-28T19:28:00.006+01:00

Quan ara fa quatre anys aquesta banda, liderada per un paio de quaranta tacos que encara es carda el pel i es passa amb el rimmel, van treure un treball amb el títol “The Cure” vaig ser molt feliç. Les llàgrimes relliscaven per la meva cara desprès d'escoltar aquell retorn als origens, fosc, dur, introspectiu, gairebé tan depriment que donaven ganes de tallar-se les venes, era la continuació real al mític Boys Don't Cry i el genial Pornography.

Primer que tot, vull deixar clar que els discs ensucrats de mitjans i finals dels '80, per no nombrar els '90 m'embafen una mica. Per contra aquesta nova proposta m'ha encantat, és un treball rodó de principi a fi, res hi sobra, res hi falta, l'hauré escoltat quatre vegades en tot el dia.

Aquest 4:13 Dream mereix ser comprat. Perquè és la única manera de demostrar a bandes decadents com els Police, Oasis, Blondie, Billy Corgan, U2, Flaming Lips i d'altres, que es pot envellir amb dignitat encara que fotis pena i pesis trenta kilos més que de jove. I no oblidem que, a hores d'ara, no hi ha cap disc d'aquests paios que sigui dolent.

Baixeu-lo des d'aquí. Desprès, aneu a l'fnac i el compreu.

Star System català.

2008-10-23T08:36:00.017+01:00

Que l'Star System català és molt reduït, ja ho sabem tots. La nostra petita terra de sis milions d'habitants -més 1.7 milions d'extras- no dóna per més, però no per reduït és més o menys que cap altre: està a l'altura. I no sols a l'altura, en alguns casos destaca per un nivell de frikisme inigualable.

Ricardito Bofill.

Albert Pla.

Joel Joan.

Carmen de Mairena.

Bigas Luna.

Rosa Regàs.

Maria de la Mar Bonet.

Pau Riba.

Johan Cruyff -encara que sigui holandès i no parli català.

Conrad -farsant- Son.

El senyor que crida "ho haveu vist??!!".

Com explicar l'inici de l'hecatombe.

2008-10-16T08:22:00.002+01:00

Britànics. Són uns fills de puta, però tenen de patrimoni al millor humor del món.

Veïns gilipolles

2008-10-13T17:55:00.002+01:00

Diuen que els veïns decidiran el seu futur. Que les fotin a terra ja.

Descobreixo esparverat que els veïns de Sant Adrià del Besos volen conservar les “tres xumeneies” de la central tèrmica, tal com si es tractés d'un símbol de prosperitat i orgull pel barri, i per això decidiran el pròxim mes de gener què fer amb elles.

Primer que tot, vull mostrar el meu menyspreu més profund cap a tots els veïns gilipolles que poblen aquests móns de Déu i no saben fer res més que tocar els collons, fins i tot penso que cobren i viuen d'això.

Segon, dir que per la meva formació sóc terriblement conservacionista, fins al punt que intento salvar la merda de portes de fusta que llueixen pels magatzems de Linyola, insto a no llençar maquinaria agrícola antiga i amb un mínim d'història, i ho passo malament cada cop que algun camp s'arregla i modernitza havent de destruir antigues ribes. Dit això, procuro valorar el que és patrimoni i separar-lo del que és, directament, arquitectura deixalla.

Aquestes “xumeneies” són una merda. No representen més que una puta tèrmica. I per molt que diguin, no són comparables en absolut amb les antigues xemeneies de les tèxtils modernistes que un dia poblaren el nostre país i el feren pròsper -per alguns, però això no ve a compte. Aquestes tres “xumeneies” són tres furulos de ciment i xapa de 50 metres d'altura, i res més.

I si algú demana “es que volem equipaments pel barri”, que surti de la seva puta ciutat i comenci a buscar equipaments per la resta de Catalunya. Que ja està bé de veure super-biblioteques de barri que només serveixen per a que els jubilats llegeixin el Mundo Deportivo de gorra.

Tal dia fa... vuit anys.

2008-10-07T23:20:00.002+01:00

No molts recordareu la matinada del 8 d'octubre del 2000, però per alguns va ser l'esdeveniment esportiu més important del tombant de segle. Per a tots els nostàlgics, us deixo el primer campionat del món de pilots per a Ferrari després d'una sequera que va durar, ni més ni menys, que vint-i-un anys: desprès en van venir quatre més, seguits.

More Laia Ferrer

2008-10-05T22:52:00.005+01:00

Us enganxo aquí un extret del blog de la "Formula1" de la Corpo, on la experta Laia Ferrer respon als blogaires aficionats. Aquesta noia és "periodista" y volta món amb els impostos de tots plegats.

Hola amics...

Primer vull contestar a El_Lince_del_Paddock, que ja em va fer aquestes mateixes preguntes l’altre dia però per la feinada que teníem a Itàlia no el vaig poder contestar!
La relació amb la resta de mitjans és molt bona, tant amb els de T5 com ambla resta. No viatgem junts ni acostumem a dormir als mateixos hotels però dins del circuit si que tenim, relació, compartim informació i opinions.

Pel que fa a que tinc un gran avantatge pels professionals que tinc al meu costat (Roses, Latorre..) dir-te que més que un gran avantatge es una GRAN SORT!

I del rerefons de la F1, dir-te que, si que es un mon “bastant” masclista, nomes cal mirar la tele o les revistes de motor. Jo intento no pensar que sóc una dona, sinó que sóc una periodista més que esta allà i que fa la seva feina com la pot fer qualsevol altre home. Es evident que d’entrada la gent pot ser una mica “reacia” a que hi hagi una dona fent la F1. Però m’agraden els repte i això m’ho prenc com un repte més, demostrar que ser dona i treballar a la F1 es totalment compatible i que es pot fer. De fet no soc la única, eh? Hi ha 3 noies més: la de la Rai, una de la TV francesa i una de la TV alamana.
Pel que fa els meus companys no tinc cap queixa, em tracte molt i molt be.

Canviant de tema:
No se si diumenge veu veure la prèvia (Q ESPERO QUE SI...JEJE), però vam ensenyar un vídeo on sortia el Roses intentant gravar una crònica pel TN i darrera seu el Fernado Alonso fent el tonto, total que aquest vídeo ahir el van passar per la Sexta al programa “se lo que hicistesi”, i van fer una parodia del vídeo que es titulava:
Alonso "le pone los cuernos" a Lobato

Us deixo un link del vídeo xq rieu una estoneta

http://www.youtube.com/watc...

Per aquells que em pregunteu si aniré al DTM, la resposta es no. Tot i que espero que algun dia ens puguem conèixer.

Petons a tots

El meme dels collons

2008-10-03T18:41:00.010+01:00

Algú m'ha nominat a allò que en diuen "meme" -i no sé que és-, però diuen que pots guanyar un puto iPhone, així que aquí van les meves camisetes.

I no penso nominar a ningú, no sigui que desprès algú em vulgui molt de mal.

2008-09-27T20:20:00.001+01:00

Oh no, un altre cop no...

2008-09-26T17:57:00.003+01:00

Tornem-hi, és hora de l'autobombo i del "què bons som i què guapos estem" i per això encarreguem a la UPC un estudi per a que ens doni la raó -per enèsima vegada:

La limitació a 80 km/h als accessos a BCN redueix la contaminació de l'aire entre un 3,5 i un 4%

1. No m'ho crec perquè sé com funcionen els estudis encarregats per organismes oficials.
2. De ser cert, heu amargat la vida als conductors per reduir la contaminació ambiental en menys d'un 4% a les autopistes. Això realment ajudarà molt als pobres nens amb asma que viuen al costat de l'AP7, sí senyors.
3. Curiosament ningú ha parlat de la recaptació dels nous radars instal·lats. A quant puja? On van aquests diners?

Què grans sou! Què guapos sou! Visca Catalunya!

Avís important:

El dia que s'amplii la mesura dels 80km/h a tota Catalunya servidor pensa sortir al carrer a llençar còctels molotov a cada edifici oficial que vegi. I com trobi el fill de puta del Pérez Moya o el Baltasar -o l'Herrera- esberlat a l'autopista, no penso parar a auxiliar-los, sinó que m'asseguraré que sigui mort. Collons ja.

Dubte existencial

2008-09-23T17:13:00.003+01:00

És Marc Pastor...

... el doble de Ion Arretxe?

Exquisideses sobre rodes 1: Bentley Brooklands.

2008-09-19T18:47:00.002+01:00

Dedicat especialment al guionista brillant. Només puc dir que aquest, seria el meu vehicle ideal per anar de vacances. Classe, luxe, refinament, exclusivitat i bon gust amb 537cv pels moments d'angoixa, al mòdic preu de 380000 ecus.

Cotxes que t'espanten quan et creues amb ells.

2008-09-17T10:11:00.003+01:00

Fa mesos, en una de les meves escapades cap a les platges de Tarragona -no Salou ni Cambrils, malparits-, vaig sentir temor tornant per la C14. A veure, la carretera a l'altura de Solivella -per la Conca de Barberà- no és ampla precisament, a costat i costat t'hi trobes desnivelles de metre d'altura i oliveres preparades per tallar-te en dos en cas d'excursió. Per tot això, quan veus una cua de cinc o sis -o més- vehicles al fons, amb un camió articulat davant i un animal que comença a avançar pel final de tot sense intenció de frenar, els ous s'et pugen a l'altura del coll i penses "Déu meu salva'm d'aquesta perquè jo sol no en sortiré".

Però resulta que l'animal no era el conductor, sinó la mala bèstia que aquest conduïa. Perquè a mesura que ens anàvem atansant aquest ja havia acabat -i amb molt temps de sobres- de realitzar l'avançament impossible a una velocitat endimoniada, fins al punt de comprovar que allò no era un vehicle convencional, sinó un Lamborghini Murcielago d'un gris fosc metàl·lic i dos metres d'ample per un d'alt.

I fins ara, mai he tornat a veure -ni jo, ni la meva pobra companya que jeia al costat- res igual, 640cv avançant sense miraments per una carretera secundaria.

Paciència esgotada, collons plens.

2008-09-14T19:58:00.000+01:00

Fa temps recordo haver demanat al Sr. Vironer paciència abans de criticar a TV3 pel nou equip de comentaristes per la TV3. La meva excusa era que calia donar temps al Francesc Latorre i que tan el Vicenç Aguilera com el Jordi Gené eren gent molt vàlida, amb coneixements suficients per retransmetre la Formula1 amb dignitat.

Avui però, ja no puc més. Això és insuportable, no té solució i la meuca de la Terribas encara diu tenir molta confiança en aquest “equip” de la Formula1.

En realitat, les retransmissions són lamentables. El Francesc Latorre no en té ni puta idea, només crida i es passa la imparcialitat pel folre dels collons. El Jordi Gené es un bon nano, coneix el món de la competició des de fa dècades i va estar a punt d'ocupar el segon Benetton el 1994 -gràcies Briatore per preferir el capital holandès del Verstappen-, però és soporífer. El Vicenç Aguilera l'encerta amb les estratègies i domina la tècnica, però no té coneixements més enllà.

Pot ser pitjor? Sí. Torna Francesc Rosés, amb demència senil, molt trist per part d'un home que porta seguint això des de fa trenta anys. I el pitjor de tot, la “paritat” arriba a TV3 de la mà d'una tal Laia Ferrer. Us explico, la paritat consisteix en donar un lloc de treball -que en aquest cas val una pasta- a una tia -per ser tia- sense que aquesta en tingui ni puta idea i, si pot ser, que ensenyi cuixa i escot. És a dir, un “florero” a qui li agrada menjar polles.

Tenint en compte que sóc un aficionat recent -els meus records visuals no van més enllà de 1995 o 1994-, em resulta altament ofensiu que qui comenta les curses -i per tant, cobra i viu d'això- tingui MOLTS MENYS coneixements que jo. Que el fill de puta del Latorre vingui del merdós diari “Segre”, on escrivia les cròniques dels partits de futbol de la UE Lleida i li importi una merda la Formula 1, és un INSULT cap a tots els aficionats. O és que resulta que a Catalunya ningú en sap res de Formula1? Vinga va, per a fer aquesta merda, que TV3 no es deixi els duros en la F1. Jo ja aviso ara, l'any que ve em penso passar a La Secta, perquè això és insuportable.

El Ramadà

2008-09-03T10:01:00.003+01:00

"No, no hi ha cultures superiors a d'altres"

Fa falta que tots els canals de televisió, ràdios i diaris ens avisin de que aquesta setmana comença el Ramadà? Realment ens importa? No cansa una mica(molt) tanta parida multiculti?

Llibres de text gratuïts!

2008-09-02T09:54:00.002+01:00

Tenir nens no és un xollo, costa diners. Habilitar una habitació per la criatura, comprar-li roba, bolquers, menjar, l'escola, les activitats extra-escolars, aniversaris, vacances, la cadireta pel cotxe, la setmanada, la marihuana que començarà a consumir a partir dels setze anys, els hobbys, etc.

I com cada setembre, el mateix. Desprès de tornar de vacances i haver-se deixat un fotimer de diners durant aquestes, resulta que “cou” i cal demanar un crèdit per als llibres de text del nen, no sigui que per cent-vint euros s'arruïnin totes les famílies catalanes de renda mitjana.

Encara recordo com eren aquestes famílies durant els meus temps d'escolar. Cada any queixant-se del mateix, del preu dels llibres, però bé que havien anat a Mallorca a passar l'agost i bé que ambós pares es deixaven els duros en dos paquets de Marlboro diaris per cap, a part del que el “grèmlin” cada cap de setmana tenia cinc-mil peles a la butxaca i una motoserra amb rodes per desgràcia dels veïns. Doncs no, el que arruïna les economies són els llibres de text, que surten a deu euros mensuals per nen.

A Catalunya tothom vol tenir un nen, però no tots estan disposats a pagar-lo. Tenir un nen és un dret, i si no el pots mantenir ja exigiràs que pare-estat vingui a treure't les castanyes del foc amb l'ajuda dels impostos de tots els ciutadans. I si no vols tenir nens, demana a la “Gene” que et pagui els condons o les píndoles, és el teu dret.

Jo ja estic pensant en demanar a la generalitat que em pagui el manteniment d'un Ferrari 430, doncs em fa molta il·lusió tenir-lo, però dubto poder pagar deu-mil euros anuals en manteniment que pretenen al concessionari.

Però el que més emprenya de tot plegat, és tenir que pagar cent-vint euros anuals en llibres. Perquè tots sabem que el llibre bo és aquell que crema bé per Sant Joan.

Claus de busca.

2008-08-27T20:50:00.001+01:00

Si el país es xungo i les ciutats xungues, qui usa el google no pot ser menys. Vegem quina classe de depravats naveguen per la xarxa.

Isma prados. De segur ets un moderniki menja-amanides i obsessionat amb els peus de por prebullits de la boquería.

Lourdes bergada. Sí, té una tenda de roba, però no l'he mencionada mai.

Mugrons. Clar i concís.

"la mala dona" "marc pastor". Al blog del costat.

Llucia ramis. És lletja i tu un pervertit.

blogs noies. Doncs t'has equivocat de mig a mig...

conviure sense amar a la parella. Em sap greu, de debò.

fill de l'isma prados. I dale...

fins als ous. Vostè és com jo.

fotos estudiants porques. Oooooh!

gos i puta. Malalt.

malaputa. Mal rotllo eh?

mamada increible. Això ho vull jo.

mamelles de noies. I això també.

noies de la carrera de psicologia. Vaig parlar d'elles, espero que t'hagi agradat.

pallasos tetes. Malalt nº2.

piercing mugro. A mi no m'agraden.

streep-tease estudiants. No em penso despullar.

tania derveaux -athene -nee -candidate. Una farsant.

un mosso atropellat en una cursa ilegal de cotxes el 13 julio 2008. Què en sap d'això, Doc?

gilipolles. Gràcies.

com es juga a la puta. Per començar, pagant.

lletja. Llucia Ramis.

pixar i cagar. Aquí no ens va el rotllo escatològic.

el dolor del món no fa vacances. Filòsof de benzinera.

fotos parelles guarres. No...

porca catalana. Jejejeje...

gespa uab tetes. Val la pena, però només durant el juny. A l'octubre es tapen.

reproduccio dels coloms fotos. La hòstia.

gilipolles tv3. N'hi ha molts, però segurament buscaves l'Isma Prados.

Top Gear mola.

2008-08-19T18:42:00.003+01:00

I cada setmana poso a baixar un nou capítol d'aquest programa britànic de la BBC2 -ara està aturat per vacances, tornen al setembre- gràcies a aquesta web .

Ofereix exactament el que hom busca en un programa de TV dedicat al motor: acció, cavalls desbocats i humor, molt d'humor. Res de correcció política: acudits absurds, paraules malsonants, res de moralina ecologista -se n'enfoten d'ells-, res de progressisme anti-capitalista, res de llepar el cul als polítics -es caguen en Gordon Brown en antena.

No. Únicament cotxes, acció i molta benzina de 98 octans. Entreteniment pur i dur.

Tot adornat amb la millor fotografia que he vist mai en un programa de televisió.

Sols lamento que en aquest país en que vivim, fer una cosa així -ni comprar per emetre-ho subtitulat/doblat- és simplement impossible. Al dia següent d'emetre un capítol centenars d'associacions de televidents protestarien i exigirien immediatament la retirada d'antena del programa.

PD: no us perdeu el reportatge que van fer sobre "cotxes de policia barats". Delirant.

Noms de grups musicals espanyols

2008-08-17T14:29:00.003+01:00

Seguint amb la tònica general d'aquestes bandes sorgides per a torturar els timpans dels pobres ciutadans, des de la meva humil cadira de pell 100% natural, proposo alguns noms possibles que m'han vingut donats per la inspiració divina en algun moment que no vull recordar.

- La Polla de Goya.

- El pelo de tu coño.

- Pezuñas de caballo.

- Focas de Almería.

- Marichalar quiere volar.

- Granos del culo.

- Llueven almejas.

- Ojos de Sapo.

- El sueño de Pedro -Solbes.

- Alberto Fuente.

- El llanto del mongolo.

- Violadores de cabras.

Jocs Olímpics o el sopor de l'estiu

2008-08-16T19:47:00.005+01:00

"Exemple clar de cunyasu d'esport. Només interessa als pervertits."

Jocs Olímpics "Beijin 2008", una cerimònia inaugural molt xaxi amb una demostració d'ordre autoritarista magnífica, i focs articials molt "canyerus". De puta mare.

Ara bé.

Tota aquesta colla d'esports "olímpics" només em produeixen que son. No puc suportar l'atletisme -insuportable-, la natació -menys emocionant que les curses de cargols-, la gimnàstica, el ciclisme en velòdrom, ni cap d'aquests esports minoritaris els quals no existeixen durant la resta de l'any.

¿Realment interessen a algú a que no sigui familiar -pare, mare, germans, tieta, iaia- dels esportistes?

Tot i això, vull donar les gràcies a TVE i Eurosport per fer les meves migdiades més plàcides que mai.

Promoció

2008-08-13T16:48:00.002+01:00

Feia temps que volia penjar aquesta foto feta al Tall Britànic de Portal de l'Àngel, i aquí la teniu. "La Mala Dona" de Marc Pastor lluïa per sobre del "Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys".